GEMMA CALVET (Barcelona, 1966), advocada, és experta en polítiques socials, drets humans i qüestions penitenciàries. Des de l'any 2001 i fins el 2003 va ser directora general de drogodependències del Govern basc. Actualment treballa com a advocada en l'àmbit del dret penal i de consultora en serveis socials. Per altra banda, com a membre de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, és observadora del macrojudici 18/98 que actualment se celebra a l'Audiència Nacional contra el suposat entorn d'ETA.

El judici 18/98 no és contra ETA, sinó contra el seu suposat entorn. Quin és, al seu parer, el rerafons polític d'aquest macrojudici?
Va ser una instrucció impulsada inicialment pel jutge Garzón per promoure la il.legalització de l'espai ideològic de l'esquerra abertzale, i per tant, significa l'ampliació del concepte de terrorisme a un espai de la societat civil basca, a l'exercici del dret d'associació, a la premsa, als advocats defensors de presos polítics, etc. És un procés "a la turca", perquè és un macrojudici molt identificat amb processos que el govern turc ha impulsat contra els kurds o contra l'esquerra.

És possible culminar un procés de pau amb macrojudicis com aquest?
Ara les coses canvien, perquè la declaració d'alto el foc és una resposta clara: nosaltres estem disposats a mantenir la declaració d'Anoeta, i per molta pressió judicial que hi hagi, no pot ser un obstacle per a un procés de pau.

Però el judici no s'ha anul·lat pas.
Crec que la resposta judisdiccional a partir d'ara hauria de ser retornar totalment al respecte per les lleis processals i la legalitat ordinària, i rebaixar la intensitat i la repressió que representen aquests macrojudicis.

Hi confia, en aquest supòsit?
Segurament, les respostes judicials futures s'adequaran a la realitat del procés de pau, perquè aquest és el principal repte que té al davant l'Audiència Nacional.

Quin seria l'impacte de suprimir el principi de legalitat penal i penitenciària excepcional en la població reclusa d'ETA?
Aplicant la legislació ordinària hi hauria un impacte considerable des del punt de vista de l'atenuació de les penes i de la possibilitat que a través de la legislació penitenciària sortissin al carrer, a més de l'obligat reagrupament dels presos en la zona d'Euskadi. Tot plegat significaria una descongestió important del conflicte. Pel que fa al compliment íntegre de les penes, hi ha moltes lleis que només s'han previst en el supòsit de terrorisme, i això significa que s'ha considerat ja un estatus polític d'una determinada població reclusa.

Derogar la legislació excepcional per a terrorisme és una decisió purament política.
Són reformes legislatives que amb una majoria absoluta al Parlament espanyol es poden aprovar i impulsar. No sé si hi haurà voluntat o no, però és evident que la creació de nous escenaris de pau ha de passar per reformes legislatives i una política penitenciària diferent que comporti el necessari reagrupament dels presos i a partir d'aquí, l'atenuació de l'excepcionalitat penal.

El Govern espanyol i els partits tenen voluntat de fer aquest pas? Caldrà tenir en compte la pressió d'algunes Associacions de Víctimes del Terrorisme, tutelades pel PP.
A Euskadi, socialment, fins i tot en sectors no nacionalistes i en associacions de víctimes, la necessitat del reagrupament dels presos és una qüestió molt general, perquè és considera una situació de drets humans bàsics. La societat és conscient que la dispersió penalitza molt les famílies, i no només els presos. Això em fa pensar que no serà un pas tan difícil com pot semblar.

Doncs la política penitenciària del govern espanyol ha estat sempre reticent a l'acostament de presos.
El PP va fer una reforma per neutralitzar l'autonomia judicial dels jutjats de vigilància penitenciària. Va crear el jutjat de vigilància central el 2003, concentrant tots els tràmits judicials de qüestions penitenciàries a l'Audiència Nacional. I això s'ha fet perquè realment, la independència judicial permetia en molts casos determinades valoracions judicials que no combregaven amb la política penitenciària del Govern espanyol. Això, d'alguna manera, s'haurà de desactivar.

Es podria arribar a plantejar una mena d'amnistia o d'indult?
No crec que s'hagi de fer. Les respostes han de venir de l'ordenament jurídic, i amb dispositius legals que es puguin convertir en nous, com ara unes llibertats condicionades al no retorn de la lluita armada.

Un procés com el d'Irlanda del Nord, doncs.
Sí, a Irlanda no hi ha hagut amnistia, sinó llibertats condicionals. S'ha articulat una comissió de revisió de sentències que ha anat identificant cada persona que està totalment normalitzada en la vida no violenta, i a més a més es vetlla perquè no torni a l'acció violenta. Un indult o una amnistia podria donar lloc a impunitat, però una aplicació de la normativa vigent en termes de beneficis penitenciaris i al mateix temps unes llibertats condicionals que blindessin el procés de pau, garantirien que no hi ha hagut impunitat penal, sinó una simple aplicació dels mecanismes previstos a la llei. Estic convençuda que aquesta és la via més eficaç.

Com creu que reaccionarà el poder judicial, el més endarrerit d'ençà de la transició, a possibles reformes legislatives?
Penso que ara s'imposarà el procés de pau com una qüestió d'estat, i si bé en el seu moment la qüestió d'estat de la transició va significar que alguns sectors diluïssin expectatives, en el conflicte d'Euskadi pot ser diferent. Entre d'altres coses perquè sectors que presenten més resistències a acceptar aquest procés comencen a donar mostres d'una certa generositat intel.lectual, i les darreres declaracions de Rajoy i de les Associacions de Víctimes van en la línia de no negar l'evidència del procés de pau, sinó en tot cas, de dir que la seva posició no serà generosa. Almenys és una presa de posició diferent.

En aquest procés de pau, a més de posar sobre la taula en número de víctimes provocades per ETA, cal parlar de les denúncies de tortura, exiliats i perseguits de l'esquerra abertzale, i les morts del GAL?
En qualsevol procés de pau s'ha de fer una primera radiografia, i la més cruenta són les morts i les extorsions d'ETA. Però hi ha també una altra radiografia que no ha estat dimensionada per gairebé ningú, només pels informes internacionals, que té a veure amb la tortura i amb les condicions penitenciàries dels presos d'ETA. I això també s'ha de posar sobre la taula.

Ja s'ha dit que el lehendakari Ibarretxe està sent marginat del procés de pau perquè els dos partits espanyols prenguin tot el protagonisme.
La realitat política basca és molt complexa, i el PNB té moltes llums i moltes obres en relació a la seva posició respecte a la solució al conflicte. I en aquestes ombres i llums, és bo tenir en compte, com a president del Govern basc, Ibarretxe, però la taula política i el procés de pau han de tenir dimensions diferents, per assegurar que no hi hagi cap carta d'oportunisme polític i electoral que interfereixi en el procés de pau.

Li sembla probable que a mig termini el PSE i l'esquerra abertzale es puguin aliar per fer fora del Govern el PNB, fent un pacte "a la catalana"?
Aquest és un temor del PNB. Crec que la societat d'Euskadi ara no està prou madura per això. Però potser d'aquí a vuit anys seria positiu que hi hagués alternances al poder, si bé és veritat que la societat basca està molt identificada amb el PNB. Crec que sí que hi ha expectatives llunyanes que efectivament això pogués produir-se, però en tot cas, els canvis ja els determinaran les regles exclusivament democràtiques, perquè ja no hi haurà violència.