La cultura catalana és tota la que es fa a Catalunya, tant la que s'expressa en català com la que no. Així de clar ho exposa el nou director de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), l'economista Antoni Lladó. Òmnium Cultural, des del moment en què Jordi Porta en va assumir el lideratge, s'ha proposat reflexionar i afavorir la creació d'un espai comunicatiu català i d'unes indústries culturals catalanes potents. A banda d'impulsar estudis sobre la matèria, en aquesta línia va organitzar, dijous, la xerrada Una indústria cultural catalana: ens hem begut l'enteniment?, en què Lladó es va expressar amb tanta convicció. El director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, intentant respondre a la pregunta formulada per l'entitat, va mostrar-se taxatiu: "No existeix una indústria musical catalana", i la minsa indústria que podria existir, malviu en un mercat predominantment espanyol. Moltes de les empreses culturals catalanes que existeixen en l'actualitat, va ironitzar, voldrien convertir-se en indústries quan siguin grans. Lladó es va mostrar convençut que "un dels principals actius de la cultura és que arribi als ciutadans" i, per aconseguir-ho, s'ha de fomentar "que les nostres indústries tinguin més pes, perquè així captin més públic i es puguin finançar més". En aquesta mateixa línia es va expressar Gendrau, que va apuntar la necessitat que es promogui la concentració empresarial per crear grans grups comunicatius: "Ens hem de treure la vergonya de sobre per crear aquesta indústria". El director de VilaWeb, Vicent Partal, va aportar un punt de vista totalment diferenciat del model que ha de seguir la indústria cultural catalana, considerant "innecessari" que les empreses comunicatives del país hagin de córrer per convertir-se en grans conglomerats: "No hem d'imitar les indústries culturals espanyoles, franceses o italianes, ens n'hem de desmarcar, perquè juguem a una altra divisió". El director de VilaWeb posa com a exemple la seva pròpia empresa per justificar el perquè d'aquest escepticisme envers la necessitat que sorgeixi un gran grup mediàtic català, recalcant el fet que, quan la bombolla dels .com estava en ple auge, tothom els incitava a fusionar-se, a expandir-se cap a Amèrica Llatina, a endeutar-se... De totes les empreses que van seguir aquells consells, avui no n'hi ha cap que continuï, mentre que VilaWeb segueix sent la punta de llança de la Internet catalana.

Partal, anant més enllà de l'objecte de debat proposat, va analitzar la situació en què es troba el món de la comunicació a nivell mundial. Partal considera: "Ens trobem en un moment de transició del model de comunicació", ja que Internet "ha trencat amb una inèrcia existent fins ara que ens perjudicava, la dels intermediaris". Partal recalca que als Països Catalans hi ha excel·lents creadors culturals i un mercat prou ampli com per donar-los recolzament -exemplificant-ho en l'èxit de vendes d'Obrint Pas-, però no hi ha cap intermediari que connecti aquestes dues realitats, ja sigui programadors, organitzadors de gires, centrals de mitjans... Com que Internet trenca la barrera dels distribuïdors, la indústria cultural catalana es troba en una posició immillorable per expandir-se i arribar a un públic que, per bé que existent, fins ara se li feia inviable d’arribar.