No n'hi ha prou amb què TV3 es vegi al País Valencià. No n'hi ha prou amb què Canal 9 es vegi al Principat. Els catalanoparlants tenen dret a què els més de 100 canals que ja emeten en català en algun lloc del país (des de Barça TV a Flaix, Canal Català o Info TV, per exemple) es vegin a tot arreu on els televidents responen amb un bon dia quan el presentador els diu bon dia. Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural així ho van plantejar, dimarts, en un acte conjunt a Barcelona, amb la presència del sociòleg Salvador Cardús i del periodista Vicent Partal [conferència íntegra], que va demanar a la Federació Llull que "encapçali una nova revolució televisiva com la que es va viure fa 20 anys".
Eliseu Climent, president d'ACPV, va anunciar que, si es volen conservar les emissions de TV3 al País Valencià i es vol anar més enllà, creant un nou canal per a tota la comunitat lingüística, s'ha d'avançar cap a un nou espai radioelèctric: "si fa vint anys trencarem la llei del tercer canal, ara també podrem fer-ho", va augurar. Climent va anunciar que ja ha encarregat un estudi per valorar la viabilitat d'un nou espai radioelèctric que tingui en compte l'arribada de totes les televisions en català a tot el país.
El sociòleg Salvador Cardús també va fer una crida a anar més enllà de l'acord de reciprocitat TV3-Canal 9 -"demanem molt poc, demanem el mínim"-, perquè aquest acord, tot i que necessari, "no té res a veure amb la idea de marc comunicatiu que necessitem". En aquesta mateixa línia es va expressar Vicent Partal: "cal sacsejar el panorama àudiovisual del país". El director de VilaWeb va posar de manifest que els catalanoparlants vetllen ben poc per la seva llengua, quan, essent majoria en el conjunt de subscriptors de Canal Satélite Digital, Ono o Imagenio, permeten que tan sols tres canals emetin en català.
Partal també va posar l'accent en la necessitat de reclamar la normalització de canals internacionals com National Geographic, Discovery Channel o la Fox, que emeten sense problemes en llengües amb menys parlants que el català, com l'hongarès, el finés, el lituà, el danès o el maltès.
Jordi Porta, president d'Òmnium, va mostrar-se convençut que "les lleis legitimen fets que s'han donat per la força", motiu pel qual va fer una crida a no quedar-se de braços plegats esperant que el problema se solucioni a nivell polític.
