Barcelona · El periodista i exdirector del diari Avui, Xavier Bosch, ha estat guardonat amb el 40è Premi Sant Jordi en la vetllada més important de les lletres catalanes que organitza Òmnium Cultural: la Nit de Sant Llúcia.

Bosch ha aconseguit el premi per la seva primera novel·la "Se sabrà tot", un escrit l'autor del qual ha negat haver nascut de la venjança d'haver deixat la direcció de l'Avui, però que narra la història fictícia de la dimissió d'un periodista.
Convençut que "Se sabrà tot" ajudarà a fer saber als lectors que el periodisme no és el que mostrava la sèrie televisiva Lou Grant, Xavier Bosch ha assegurat que la seva obra desmitifica la professió i la retrata en el marc d'una Barcelona decadent "de misèria moral de Diagonal en amunt", just en el període previ a la crisi econòmica.

El periodista Albert Llimós (Torrefarrera, Segrià, 1981), per la seva banda, ha quedat finalista del Sant Jordi amb la novel·la 'Temps de boira', i el 51è Premi Carles Riba de poesia ha recaigut en Carles Camps Mundó (Cervelló, Baix Llobregat, 1948) que presentava l'original 'La mort i la paraula'. Pel que fa al 12è Premi Mercè Rodoreda de contes, el guardó ha estat per a Monika Zgustova amb 'Contes de la lluna absent'.

Òmnium ha escollit per a la vetllada literària la ciutat de Terrassa com a escenari de l'entrega dels premis, un esdeveniment que enguany ha comptat amb la presència del President de la Generalitat, José Montilla i del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, entre d'altres personalitats polítiques. La vetllada, a diferència de les anteriors, ha estat programada amb l'objectiu de travessar fronteres i per això ha volgut complementar la cobertura que n'ha fet TV3 amb les emissions en directe que s'han pogut seguir a través del web d'Òmnium i de 3alacarta.

Per la seva importància, doncs, reproduïm de manera íntegra el discurs del president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta:

Digníssimes autoritats, senyores i senyors, en nom d'Òmnium Cultural, bona nit i benvinguts a la cinquanta-novena edició de la Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes.

Estem contents de celebrar aquesta nit a Terrassa, que a més de commemorar enguany els quaranta anys de la creació de la delegació d'Òmnium Cultural, és una ciutat significativa del Vallès Occidental. comarca que ha estat un dels símbols de la iniciativa empresarial i industrial i que avui ens ha de servir d'exemple de la voluntat dels catalans i catalanes de no aturar-se mai, justament en uns moments d'incertesa i d'un cert cansament.

Com saben, Òmnium té un triple lema: llengua, cultura, país. Tots tres van lligats i qualsevol d'ells condiciona els altres dos.

Pel que fa al país, potser ja no cal insistir en l'esforç iniciat fa sis anys per redefinir el marc institucional de Catalunya amb un nou Estatut i en la resistència que hi ha hagut i que encara hi ha a l'Estat espanyol. La nostra entitat ja va definir la seva posició fa més de tres mesos sobre una possible sentència del Tribunal Constitucional. Però des d'un punt de vista interior del nostre país, ens quedarà aquesta pregunta: ¿Per què un text aprovat pel 89% de la nostra representació parlamentària l'any 2005 no va poder ser defensat unànimement per les forces polítiques que l'havien aprovat? Encara que em titllin d'ingenu, deixin-me preguntar: què hauria passat si s'hagués mantingut la unitat? Des de la societat civil catalana ja tenim massa comprovat que l'aplicació de l'Estat de Dret a Espanya es fa servir sempre per limitar les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya. I això exigeix fermesa per part nostra i una majoria social que reclami que decidim nosaltres.

Les consultes d'aquest diumenge volen ser l'expressió d'una part de la societat civil catalana, decebuda amb el nostre funcionament institucional. S'ha pogut comprovar que el projecte d'una Espanya federal o confederal és tant o més difícil que el projecte d'una Catalunya independent. Potser haurem de repetir amb el poeta Espriu:

Que no sigui decebuda la nostra esperança
Que no sigui escarnida la nostra confiança

Pel que fa a la cultura, hem de recuperar l'agenda i afrontar amb coratge els reptes que tenim. I de reptes, a principis d'aquest segle XXI, és ben clar que en tenim i ja són prou sabuts. Però l'acceleració dels canvis socials en l'àmbit internacional requereix de respostes específiques en cada context concret. L'increment de la presència de nouvinguts a Catalunya, per exemple, ens ha de servir per posar en marxa aquelles accions que ens permetin incorporar tothom a un projecte comú que ha de ser propi i compartit. La cultura catalana forma part de la nostra personalitat col•lectiva i sempre hi ha hagut préstecs externs que ens han enriquit. El gresol que ha de ser el nostre país ha de constituir la nostra contribució genuïna a la cultura universal. Al mateix temps, ha de ser la manera de garantir la nostra cohesió social interna. La cultura catalana ha fet importants aportacions a la cultura occidental i això no només ho hem de dir sinó que també ens ho hem de creure.

I pel que fa a la llengua, l'instrument cultural bàsic i fonamental en la festa d'aquesta nit, hem de reconèixer el treball i l'esforç que fan molts creadors i creadores, un esforç que ha merescut el reconeixement internacional de la nostra producció literària. Per posar algun exemple, d'obres com Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, se n'han venut més de 300.000 exemplars en alemany; i les obres d'altres autors com Emili Rosales, Carme Riera o Maria Barbal, per posar només alguns exemples, han estat traduïts a més d'una dotzena de llengües a tot el món. Curiosament, la producció literària catalana té menys acollida en les editorials en llengua castellana.

Felicitem, per tant, aquesta nit, els guardonats en aquesta festa i esperem que ens ofereixin la possibilitat de gaudir de la seva imaginació i del seu domini de la llengua i confiem també que tindran la difusió que es mereixen. L'escola, les universitats i els mitjans de comunicació hi han de tenir el seu paper.

Deixin-me fer una darrera consideració: aquests últims set anys han estat anys d'una certa agitació política. També han estat anys en els quals s'han configurat clarament alguns dels reptes que he indicat anteriorment. Com ja he dit, hem de recuperar l'agenda bàsica del nostre treball col•lectiu i apel•lar a l'esforç de tots i, sobretot, hem de tenir confiança en el futur i coratge per fer-lo realitat. Tenim potencial humà per aconseguir-ho.

Moltes gràcies.