Barcelona · Jaume Cabré, escriptor compromès i seriós amb la seva feina, no feia broma, ahir, sobre la seva condició professional: "No és cap broma. No és un joc. M'hi va la vida".

D'aquest esperit d'escriptor treballador que el mateix Joaquim Maria Puyal, membre del jurat d'Òmnium Cultural que va atorgar-li el 42 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, qualificava de "sobri, potent, poc mediàtic i treballador", n'ha sortit un Cabré prolífic que ha aconseguit ser, pel moment, el més jove dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes.

Aquest 14 de juny, al Palau de la Música Catalana, l'escriptor va recollir a mans de la presidenta d'Òmnium Cultura, Muriel Casals, la màxima condecoració de les lletres catalanes a què un escriptor pot arribar, una fita llargament justificada per la seva trajectòria literària i el seu etern i coherent compromís amb la llengua catalana: "S'ha de defensar l'ús del català sense complexos perquè per a un escriptor la llengua és la seva pàtria. Mirar de preservar la seva pervivència, ja és treballar per la independència política del país".

"L'únic compromís que tinc quan escric no és amb l'editor ni amb la família ni amb el país, sinó amb el que tinc damunt la taula. Amb l'únic que tinc un lligam és amb la llengua" va sentenciar un Cabré rotund i visiblement emocionat a l'acte d'entrega, el qual va admetre que aquesta seva unió inviolable amb el català justifica que s'hagi dedicat tota la vida a dues professions: a fer de mestre i a escriure.

Cabré, autor de l'aplaudida Les veus de Pamano, un dels guionistes de la sèrie Ventdelplà que emet TV3 cada setmana, i actualment en plena projecció internacional -al prolífic mercat anglosaxó- de la seva darrera novel·la Viatge d'hivern, és el darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, una condecoració que va ser atorgada amb anterioritat a pesos pesants de la llengua i literatura catalanes com els lingüistes Joan Solà i Antoni Maria Badia i Margarit, els poetes Feliu Formosa i Montserrat Abelló i el narrador Josep Vallverdú, per citar alguns dels noms que ahir van acompanyar el nou premiat al Palau de la Música.
 

L'autor guardonat, fidel a les seves conviccions, finalment va denunciar el llast que arrosseguen permanentment els escriptors en llengua catalana: "Quan vaig per aquests mons promocionant les novel·les, noto l'interès i curiositat [de la gent, del públic] per saber què fan aquests catalans perquè, esclar, jo vaig amb la samarreta catalana. Hi ha piles de llibres i et dius: Això és literatura catalana, i fa goig. s una literatura normal, el problema és que no tenim un Estat i l'Estat que hi ha de vegades ens és negatiu". Amb tot, i degut a la seva importància, reproduïm a l'apartat de documents el discurs de la presidenta d'Òmnium Cutlural, Muriel Casas.