Crònica de Cultura ·
Enguany acabem l'any amb més activitat cultural del que és habitual. D'entre totes les notícies ocorregudes els últims dies cal, com a mínim, destacar-ne dues. Primerament cal esmentar els escriptors guardonats en la 58a Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes que com vàrem informar-ne la setmana passada, va celebrar-se aquest dissabte a Barcelona. Lluís-Anton Baulenas ha guanyat el Premi Sant Jordi de novel·la amb El nas de Mussolini. Sebastià Alzamora ha estat guardonat amb el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda se l'ha endut Víctor Alexandre. Aquests premis són un reconeixement a la creació literària dels nostres autors i de la nostra cultura.
Per si algú encara té algun dubte o és víctima d'algun acomplexament "pseudocosmopolita" una vegada més queda demostrat que tant en qualitat com en producció la nostra cultura és perfectament homologable a les principals cultures Europees. s per això que cal reconèixer un cop més la importància que té la Nit de Santa Llúcia en el procés de bastir i mantenir les nostres estructures nacionals.
La segona notícia que cal destacar, en un àmbit diferent, és que després de molts anys i mesos de gestació, finalment s'ha entrat en la recta final del procés de creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. El president José Montilla ha fet pública la proposta de membres del Consell. A partir d'aquí, els propers passos seran primer que el Parlament de Catalunya l'aprovi el proper mes de gener i que posteriorment entri en funcionament probablement el mes de febrer. La llista de membres proposada és força heterodoxa. Xavier Bru de Sala serà segurament el president del Consell. La resta de membres que completaran aquest organisme seran Xavier Antic, Juli Capella, Jordi Coca, Manuel Forcano, Chantal Grande, Francesc Guardans, Sílvia Munt, Marta Oliveras, Pilar Parcerisas i Rosa Vergés. Aquesta llistat s'ha definit com professionals i creadors procedents de diferents àmbit culturals (editorial, teatre, filosofia, arquitectura, galeristes, cinema...).
Recordem que, com ja hem comentat en d'altres ocasions, el Consell ha d'actuar amb una visió global, estratègica i pensant a llarg terme per tal de definir la pauta de la creació cultural a Catalunya en les pròximes dècades. Seria ingenu suposar que a partir del moment en què el consell entri en funcionament tot serà perfecte. El seu marge de maniobra és el que és, i no permetrà fer miracles (de moment) però suposa un canvi de dinàmica molt interessant que ha de possibilitar que iniciem el 2009 amb pas ferm i les idees clares. s una bona traca final per acabar l'any i per iniciar un nou cicle que en clau de país i des del punt de vista cultural permet tenir grans esperances.
