El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat durant la presentació del llibre Cata...què?, que analitza com la premsa internacional ha tractat el fet català al llarg dels anys, que els mitjans estrangers van constatar fa temps que "l'avantguarda democràtica d'Espanya és a Catalunya"
i, per tant, ha afegit "els canvis democràtics vindran per l'empenta de Catalunya".
"Avui continua sent així", ha subratllat, i ha posat en relleu l'exemple de "les transformacions polítiques d'arrel netament democràtica", que es van produir a Catalunya i "van meravellar al final del franquisme". El cap de l'Executiu ha afegit que "el moviment polític català, continua sent el que cada any es manifesta als carrers de Barcelona i sense q es trenqui un sol vidre, com va dir l'editorial Financial Times".
El llibre, editat per La Campana, va ser escrit el 1994 per Carles Puigdemont i ha estat completat ara pel periodista Carles Ribera. Els capítols escrits per Carles Puigdemont són fruit d'una investigació, que va publicar el 1994, sobre com la premsa internacional va tractar el fet català entre els Fets de Prats de Molló, el 1926, i els Jocs Olímpics de Barcelona, de 1992. Per la seva part, els capítols de Carles Ribera recullen el que s'ha dit de Catalunya als mitjans d'arreu del món des del 1994 fins al 2016 i com ha canviat la percepció i el coneixement que se'n té. L'obra compta amb pròleg del l'expresident de la Generalitat Artur Mas.
El president Puigdemont ha afirmat que el llibre és un "homenatge a la diplomàcia civil i cultural", a un "petit exèrcit de gent, que es posava el barret d'ambaixador i aprofitava per explicar el país" a persones d'arreu del món. En aquest sentit, ha fet notar que arran dels Jocs Olímpics de Barcelona "aquest exercit civil va colonitzar la premsa i els corresponsals estrangers". Davant d'aquesta "colonització", ha explicat, "s'organitza una operació des de l'Estat per aturar-ho".
En l'acte també ha intervingut el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, qui ha destacat que l'obra "ens permet veure les dificultats que el país tenia per explicar-se cap a fora i contrasta, òbviament, amb les capacitats que tenim ara", perquè "ara el món es mira i s'interessa per nosaltres i per aquest projecte democràtic, de majories, que vol convertir aquesta nació, una de les més antigues d'Europa, en un dels estats més moderns d'Europa" i "[La nació catalana] No només no ha tingut un estat sinó que hi ha un estat que s'ha esforçat reiteradament i de forma consistent a fer-la desaparèixer."
Per la seva part, l'expresident Artur Mas, autor del pròleg del llibre, ha reivindicat la importància del 9N com una "enorme targeta de presentació de Catalunya" i ha atribuït les querelles presentades a instàncies de l'Estat al fet que "la repercussió pública internacional que va tenir va fer saltar les alarmes a Madrid" i va portar el Govern espanyol a "sobreactuar". Artur Mas també ha remarcat que si des de fora "ens veuen decidits en l'objectiu, dialogants en la forma i en l'actitud i democràtics, tenim molt a guanyar".
Mas, d'altra banda, ha afirmat 'No hem de perdre de vista que hem de ser suaus en les formes i ferms en els continguts. Perquè, a l'inrevés, perdríem pistonada. Se'ns ha de veure decidits, dialogants en la forma i en l'actitud. I se'ns ha de veure democràtics; cal una majoria clara que ho expressi a les urnes. Per això, el 9-N va ser una gran targeta de presentació a nivell internacional' i que 'El substrat nacionalista ens va en contra, perquè a Europa no ven bé, recorda uns altres processos històrics. I també ens va malament l'etiqueta que això només ho fem per diners. Hem de combatre l'una etiqueta i l'altra, i ho fem bé.'
A l'acte també han assistit els consellers de Salut, Antoni Comín; de Cultura, Santi Vila, i de Justícia, Carles Mundó, així com el delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Miquel Àngel Escobar.