La Federació Catalana de Rugbi (FCR) tenia la intenció de recórrer a la justícia ordinària per accedir al seu reconeixement internacional. Esgotada la via estrictament esportiva –hoquei– i la de l’exploració de nous esports desconeguts per Espanya –corfbol, futbol sala...–, la FCR va presentar, dimarts, una demanda al Tribunal de Gran Instància de París per poder ser readmesa a la Federació Internacional (FIRA-AER), en tant que fundadora de la mateixa. El rugbi català va deixar de ser reconegut internacionalment després de la instauració de la dictadura franquista. Ara, la federació catalana basa la seva reclamació en què no es pot seguir mantenint un 'status quo' propiciat pel règim dictatorial.

Però precisament aquest és l’argument al qual s’aferra Espanya per impedir el reconeixement del rugbi català. L’Estat espanyol argumenta que la FCR no va existir entre 1941 i 1983 i que, per tant, l’actual federació no és hereva de la que va fundar la federació internacional. El secretari general de l’Esport, Rafael Niubò, desacredita aquest argument: “agafar com a referència fets provocats per la dictadura franquista els hauria de fer vergonya”, alhora que avisa: “això no ha fet més que començar. Ningú no ha dit que sigui fàcil. Ara ja no juguem a la defensiva; anem a l’atac”. En aquesta mateixa línia, la pròpia federació té penjat al seu web el retall de premsa de La Vanguardia de 1934 en què s’explicava que la federació catalana havia sigut una de les fundadores de la FIRA, juntament amb les d’Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Portugal i Romania.