El Teatre Victòria de Barcelona ha acollit la presentació d'una plataforma contra la sobirania de Catalunya --la vuitena apareguda a Catalunya els darrers anys--, Sociedad Civil Catalana. Són anys i anys d'intentar acumular nostàlgics de l'Espanya eterna, una, grande y libre.
Barcelona ·
Franquistes, falangistes, membres de la Fundació Francisco Franco... espanyolistes tots que es van reunir per fer, una vegada més, un ritual, un aquelarre, tot sent vigilats i observats per la intel·ligència de l'Estat, la qual vetlla per la inversió de la nova plataforma després de la cadena de fracassos dels darrers anys de la seva estratègia.
La novetat d'aquesta plataforma nacionalista espanyola, és l'intent que han perpetrat en sumar tots els personalismes fracassats --grups i grupets del passat-- més uns pocs centenars de ciutadans de certa bona fe que defensen la seva espanyolitat, ja que des de l'Estat els volen fer creure que aquesta es troba en perill.
L'operació, ben planificada, amb anunci de pàgina sencera a El Periódico --escenografia amb molts recursos-- no és més que un pas afegit d'un pla organitzat i coordinat per la intel·ligència de l'Estat, un pla que va començar amb la creació del periòdic digital marginal Crònica Global, en el qual s'hi van sumar una sèrie de personatges sota la direcció d'A. Tercero, periodista que va ser cap de premsa de C's i membre històric destacat de la Fundació Francisco Franco a Catalunya.
Per tal de tirar endavant aquest periòdic, es va comptar amb persones conegudes per la seva proximitat a les clavegueres de l'Estat com P. Planas o J. Coll, o per gent rebotada i ressentida amb les institucions catalanes i la nostra cultura i mitjans com T. Bolaño o A. Quintà. Per completar aquesta amalgama també s'hi han reunit espanyolistes fracassats en mil batalles contra la llengua i cultura catalanes com A. Robles i J. Domingo, entre d'altres.
L'associació Sociedad Civil Catalana creada al Teatre Victòria és la nova parida, ben untada i acomboiada, com molt bé s'explicava en una trobada produida fa uns dies a la seu d'un partit unionista en el qual un enllaç de la senyora Soraya advertia: "si aquesta iniciativa no arrela i torna a ser un fracàs, caldrà intervenir-hi directament i fer canvis a la cúpula del PP, a la delegació de l'Estat i fer cau i net: noves cares i noves estratègies". La preocupació de l'Estat és evident: se'ls està acabant la paciència.
Durant l'acte de presentació es va intentar mantenir les formes però no van aconseguir convèncer bona part de l'auditori ultra que va repetir una i altra vegada els eslògans clars de l'extrema dreta nacionalista espanyola: "no nos engañan, Catalunya es España", "España, España, una". Eren els de sempre amb la vergonyosa novetat de veure J. Rangel del PSC: què hi feia un home com ell en aquest entorn?
El moment més lamentable de l'acte va ser, però, quan va prendre la paraula J. Coll, el qual va provocar diversos crits "Són uns nazis". Davant d'aquesta actuació els analistes del CNI presents a l'acte hi van posar molt mala cara i un d'ells va comentar: "Prou, això afavoreix a Mas". El segon també se'n va adonar de la sorpresa del seu entorn.
Tot plegat, un aquelarre nacionalista espanyol per a agafar forces després de patir el constant fracàs de l'estratègia planificada contra la transició nacional catalana. Ja veurem quant dura aquesta nova iniciativa.