Barcelona · ACN · L'entitat Decidim.cat, que agrupa càrrecs electes d'àmbit local que aposten perquè es pugui exercir el dret a decidir, s'han reunit per primera vegada un any després de la seva creació. El seu objectiu és clar: davant la impossibilitat de realitzar un referèndum a nivell nacional perquè els catalans puguin decidir el seu futur, l'agrupació pretén aprofitar "l'escletxa" que té la Llei de consultes populars per convocar un referèndum a nivell local coordinat arreu del territori. Així doncs, aquest moviment transversal continua creixent de forma "imparable", després que trenta alcaldes i altres càrrecs d'àmbit municipal n'impulsessin el manifest el desembre del 2007.



En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques catalanes, i també de Conflent, Mallorca i Alacantí. Entre aquestes 1.090 persones hi ha 164 alcaldes, de gairebé tots els partits polítics amb representació parlamentària, i d'altres partits extraparlamentaris. A nivell barceloní, s'hi han adherit Ricard Gomà (ICV), Jordi Portabella (ERC) i Xavier Trias (CiU).


El moviment Decidim.cat va sorgir amb la intenció d'articular un moviment que respongués a la demanda ciutadana, expressada en la manifestació de l'1 desembre de l'any passat a favor de l'autodeterminació, de poder exercir el dret democràtic de decidir lliurement el futur del poble de Catalunya. "La societat civil així ho reivindica", assegura l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, i el món municipal no vol estar "exclòs" d'aquest procés.


Amb aquest objectiu, els impulsors de Decidim.cat es plantegen, en primer lloc, "implementar, fer pedagogia i lluitar pel dret a decidir i l'autodeterminació" des de l'àmbit local. I en segon lloc, "l'exercitació d'aquest dret". Una exercitació que passa, segons expliquen en el seu manifest, per l'aprovació i desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el desplegament de la Llei de consultes populars. Tot i així, el document reconeix que serà "gairebé impossible" que el Consell de Ministres aprovi una consulta popular d'autodeterminació a Catalunya.


s per aquest motiu que Decidim.cat vol aprofitar "l'escletxa" que atorga la Llei en l'àmbit local, que permet fer consultes populars a cada municipi amb la prèvia aprovació del Ple de l'Ajuntament. Així, el moviment es compromet a, 'més enllà de les formacions polítiques' de cada un, "formalitzar en una mateixa data" una consulta popular d'àmbit local en un futur.


Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó, l'objectiu primer és aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una "majoria suficient" que permeti tirar endavant la consulta. Malgrat tot, el moviment sí que planteja la possibilitat de tirar endavant una acció coordinada i conjunta dels diferents càrrecs electes locals en cas d'una eventual sentència adversa per part del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.


L'alcalde de Sant Pere de Torelló (ERC), juntament amb l'alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé (ERC) i l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla (CiU), han destacat la importància d'aquest moviment, que es constitueix com a tal aquest diumenge, amb la primera reunió dels càrrecs electes municipals adherits, que per primera vegada a la història de Catalunya aconsegueix recollir la "voluntat municipalista de centenars de regidors i alcaldesses per aglutinar-se per un objectiu comú", el dret a l'autodeterminació. Un moviment "absolutament imparable", segons Fàbregues.