A les 00.00 de divendres, milers de candidats d’arreu dels Països Catalans –exceptuant Andorra i Catalunya Nord– clavaran el primer cartell electoral en què, oficialment, poden demanar el vot. El fum d’inauguracions en què la ciutadania s’ha vist immersa en els darrers mesos arriba al seu fi i, durant les properes dues setmanes, els candidats miraran d’esgarrapar tots els vots possibles per tal de fer-se amb la vara d’alcalde. Les alcaldies de les tres capitals del país poden patir canvis sonats. El PSC domina l’Ajuntament de Barcelona des de principis de la democràcia, formant una més que necessària coalició amb Esquerra i ICV. Els republicans i CiU, però, han deixat entreveure que, si sumen, poden arribar a un acord que estabilitzaria la balança de forces entre Generalitat i consistori. Tant València com Palma estan controlades pel PP de Rita Barberá i Catalnia Cirer, respectivament.

La primera va camí de superar el rècord de permanència al càrrec de José María Porcioles a Barcelona, ja que l'oposició, amb 14 regidors, tindrà dificultats per superar els 19 actuals amb què compten els populars. Cirer, per la seva banda, haurà d'esmerçar esforços en revalidar els 15 regidors que li donen la majoria absoluta, tan sols un més que els que ara sumen PSIB, EU i PSM. A banda dels grans municipis, la resta del país viurà uns 15 dies d'allò més intensos que acabaran per configurar un mapa que, molts, desitjarien amb molta menys blavor que el que mostra actualment.

Tribuna Catalana ha elaborat el mapa que il·lustra la notícia, confeccionat a partir de l'atorgament a cada comarca del color atribuït al partit votat majoritàriament a cada capital. El mapa, per tant, no recull el fet que, degut a pactes postelectorals, el consistori actual pugui estar regit per algun altre partit que el que els ciutadans van votar per majoria el maig de 2003.