El polisportiu de la Mar Bella de Barcelona va ser, dijous, l’escenari del míting central de la campanya del PSC en aquesta ciutat. A més d’un acte típic de campanya, l’ocasió va servir també per oferir una imatge del que es queixen sovint altres formacions polítiques: l’acumulació de poder socialista a les institucions. I és que bona part d’aquest poder es va concentrar ahir en pocs metres quadrats.

A l’escenari, l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona es fonien en una abraçada d’alta volada, representada per les figures del secretari general del PSOE i president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el president de la Generalitat, José Montilla, i l’alcalde i candidat a ser-ho encara més, Jordi Hereu.

Entre la claca, més poder, especialment metropolità: la vicepresidenta del partit, Manuela de Madre i batlles tan fidels a la visió estatal com el controvertit alcalde de Sabadell, Manel Bustos, i el de l’Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho, alhora president d’un autèntic baluard socialista, la Diputació de Barcelona. També hi era l’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, i ignorem si un altre imprescindible de les patums metropolitanes, l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz.

Qui sí que hi era el també colomenc i guia espiritual del folklorisme més caspós, Justo Molinero, que després d’anys de festeig convergent ara deu veure el moment de dur a terme nous exercicis de “flexibilitat”. Per arrodonir la festa, alguna dosi de país, amb els consellers Antoni Castells i Marina Geli, i una mica de poder ex: l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, i l’exconsellera de Cultura, Caterina Mieras.

Tots van escoltar com Zapatero, com sol fer en les grans ocasions, es comprometia de nou amb Catalunya. El seu, va dir, "és un compromís a llarg termini". Després de carregar-se l'Estatut, què deu quedar per comprometre's?