Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha aconseguit l’objectiu principal que s’havia marcat per a aquestes eleccions, que no era altre que mantenir-se com a tercera força política al Principat. Així ho ha assegurat el seu president, Josep-Lluís Carod-Rovira, en la compareixença que ha fet aquest diumenge a la nit a la seu electoral que el partit havia instal.lat al Palau de Congressos de Barcelona. Per Carod, que una vegada més ha recorregut a la fórmula de reconèixer que no s’havien guanyat les eleccions, ha destacat per sobre de tot el fet “que ningú ens passés al davant” en aquesta tercera posició. Una tercera posició a què han contribuït especialment els 300 nous regidors i regidores que ha obtingut el partit, que en aquests comicis presentava fins a 690 llistes electorals a Catalunya, 130 més que l’any 2003, esdevenint així el partit que més n’incrementava.
Per Marina Llansana, portaveu de la formació, aquestes dades indiquen que “l’electorat entén i recolza la decisió estratègica que vam prendre al seu dia a la Generalitat de Catalunya de convertir-nos en partit i força de govern”.
Val a dir que entre les poblacions en què ERC ha guanyat la votació, en 99 ha aconseguit la majoria absoluta, i en 37, la relativa. D’entre les primeres, Carod ha volgut destacar el cas de Manlleu (Osona), que ha passat de set a deu regidors, així com el de Miravet (Ribera d’Ebre), municipi en què va tenir lloc la reunió fundacional del nou Estatut català i en què ha obtingut sis dels set regidors possibles. Altres poblacions que s’han recordat al Palau de Congressos per haver-hi obtingut el major nombre de vots han estat Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) i Caldes de Montbui (Vallès Oriental), així com quatre capitals de comarca com Puigcerdà (Cerdanya), Les Borges Blanques (Garrigues), Falset (Priorat) i Montblanc (Conca de Barberà).
Malgrat tot, ERC ha punxat en algunes ciutats importants del país, com és el cas de la capital, Barcelona, en què Jordi Portabella ha vist com el seu grup no només no obtenia el desitjat sisè regidor sinó que en perdia un, tal com ha succeït amb les altres dues forces que composen el govern tripartit. Amb tot, i encara que CiU ha escurçat distàncies, es manté l’actual fórmula de govern. En aquest sentit, el candidat republicà considera que els resultats a Barcelona volen dir “que la ciutadania ha manifestat que vol que continuï la suma de les tres forces d’esquerra” al consistori. Portabella, però, admet el toc d’alerta que suposa la pèrdua de regidors i indica que “hem de ser capaços de llegir la societat del segle XXI d’una forma més eficient i entendre millor les seves demandes”.
Lleida ha estat un altra de les places en què ERC ha vist com perdia un representant a l’Ajuntament, aquesta vegada en benefici del PSC, que ha assolit uns resultats espectaculars i hi ha obtingut la majoria absoluta, podent prescindir, a partir d’ara, dels republicans i els ecosocialistes, aquests darrers els autèntics perjudicats pel “fenomen” Àngel Ros, en quedar-se amb només un dels tres regidors obtinguts quatre anys abans. A Girona i Tarragona, ERC ha aguantat l’embestida.
L’àrea de metropolitana de Barcelona ha estat també una zona especialment dura per als independentistes en aquests comicis, ja que han suposat la pèrdua regidors a ciutats com Badalona (de dos a un) i l’Hospitalet del Llobregat (que es queda sense), segona i tercera ciutat més gran de Catalunya respectivament. Altres grans ciutats com Sabadell, Terrassa i Cerdanyola del Vallès també han castigat Esquerra, que no ha pogut ni tan sols reeditar-hi els vots del 2003.
Josep-Lluís Carod-Rovira s’ha referit precisament a aquells comicis, en què es van aconseguir uns resultats espectaculars, i ha reconegut que el “salt increïble” que es va aconseguir aleshores era “molt difícil de repetir”. Amb tot, ha ressaltat que “ara l’hem incrementat amb una victòria moderada i sostinguda”.
Tant Carod com Portabella i Llansana, els tres únics representants del partit que han agafat el micro en un Palau de Congressos amb un ambient agredolç i, en tot cas, molt lluny de l’eufòria, han lamentat la baixa participació registrada en aquestes municipals, que han assolit el 46,2% d’abstenció. Tots tres han coincidit en destacar la intensitat electoral dels darrers anys, amb set comicis en quatre anys, tres dels quals en el darrer, però han reconegut que els pobres índexs de participació (53,8%) han de ser un motiu de reflexió política i social del conjunt del país i en aquells llocs, com Barcelona, en què encara ha estat més acusada.
Per la seva banda, Carod-Rovira no ha escatimat les felicitacions al PSC "pels resultats obtinguts a les grans ciutats" i a CiU "pel seu paper a algunes capitals de comarca i a Barcelona", en un gest que ha qualificat “de sentit comú democràtic”. Finalment, el president d’Esquerra ha mostrat la forta preocupació del partit pel fet que la Plataforma per Catalunya (PxC), “un partit amb un discurs, pel cap baix, xenòfob”, hagi obtingut un nombre significatiu de vots a municipis on hi ha moltes persones d’origen immigrant de fora de la Unió Europea.
