Miquel Sellarès · El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, són dos pesos pesants de la política catalana reconeguts per tot el ventall polític actual, siguin o no partidarisde l'actual Govern Tripartit.

Els dos consellers també són coneguts per la seva integritat política, per la qual cosa el "pretorians" ja han reconegut no poder posar en dubte la seves dignitats institucionals. El que han pretès, potser, és una altra cosa: embrutar-los. Perquè una gran part -desgraciadament- de la població tan sols llegeix títulars als diaris i l'únic que aconsegueix és retenir alguns noms.

I avui dia, a una societat com la catalana en la qual, si hom li reconeix un dèficit característic és precisament la mancança d'una classe dirigent important i representativa, carregar-se noms com Castells o Nadal és provar, també, de fer creure el país que tothom és brut. Una estratègia, per cert, que rau a la base de la pedagogia dels sectors "pretorians" dels negocis i que ja fa temps que duen a terme. Si us plau, no els empastifeu.