Crònica de Política Catalana · La conferència que va pronunciar, ahir dijous, el president d'ERC Joan Puigcercós no va ser, com esperava alguna premsa, per signar cap acta de defunció política de Josep-Lluís Carod-Rovira dins d'Esquerra. Va servir per projectar la imatge d'un Puigcercós amb fons ideològic i capaç de revisar el discurs de l'esquerra catalana, massa condicionada per les idees, ja superades, del maig del 68 francès.  

Amb el discurs dels valors republicans i l'aposta per deixar enrere el bonisme, l'igualitarisme i la pèrdua d'autoritat en àmbits com la família o l'escola Puigcercós situa la formació independentista en l'avançada dins l'esquerra catalana. El PSC encara no ha estat capaç de reaccionar davant una societat tan canviant i globalitzada com la nostra i ICV segueix encotillada en els postulats de l'esquerra divina dels anys 60. Bona prova n'és el seu rebuig a la llei catalana d'educació, un intent del conseller Maragall, amb suport d'Esquerra però amb rebuig dels sindicats corporatius del sector, de salvar l'escola pública evitant que aquesta es converteixi en un ghetto o un monument a la ineficàcia que forci encara més pares a dur els seus fills a escoles privades o concertades.

 

Puigcercós no és un intel·lectual ni, en aquest camp, té l'alçada de Josep-Lluís Carod-Rovira, però va ser capaç de mostrar-se segur en aquest registre, sabedor com és que els líders polítics han de donar la talla en diversos àmbits.

 

Va actualitzar el discurs dels valors republicans sense renunciar a la independència nacional, encara que no és aquesta la interpretació que fan alguns mitjans de comunicació de mires molt estretes. Hi ha qui, quan no sent un dirigent d'Esquerra parlar d'independència, de llengua o llençar crítiques a Madrid a dos de cada tres frases ja ho associa a una rebaixa del to independentista. L'independentisme està plenament assumit dins la formació i es tractava, en l'acte de l'auditori de la Once, de revisar els principis ideològics i posar-se a punt per ser capaç de disputar l'espai de l'esquerra majoritària al PSC i aparèixer clarament diferenciats de l'altre soci de govern, ICV.

 

Puigcercós no va fer cap referència a l'actualitat. Ni al finançament, ni a les retallades de l'Estatut ni a les polítiques d'aliances. Va considerar que no era el dia que aquests assumptes eclipsessin la revisió dels valors republicans. Alguns però van trobar a faltar propostes concretes en els assumptes que va abordar, que segurament haurien fet més proper el seu missatge. En tot cas, el que és evident és que, al marge de que sigui o no el candidat a les properes eleccions catalanes, Puigcercós està, després dels bons resultats als congressos regionals del partit, començant a exercir el lideratge dins d'ERC i suavitzant les relacions amb Carod i el seu entorn.