L'historiador Josep Termes, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2006 va repassar dijous la història del catalanisme durant el segle XX en el cicle de conferències organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol. Termes, amb contundència, va afirmar que el segle XX va ser "molt convuls, però mai hem estat tant malament com avui: cal seguir lluitant per una Catalunya-nació". L'historiador també va exposar que "el catalanisme és, en essència, la lluita per la identitat i el sobiranisme", afirmant que el catalanisme es distingeix perquè "és la lluita per la identitat i el sobiranisme". La identitat inclou "la llengua, la cultura, els símbols i els valors", mentre que sobiranisme vol dir "autogovern" i va "des de l'autonomisme regional fins a l'independentisme".
En el seu repàs històric pel segle passat, l'historiador va destacar que amb l'aparició de la Lliga Regionalista (1901) un sector del catalanisme "esdevé moderat i accidentalista" mentre que un altre sector, esquerrà, "és rupturista". Segons Termes, la dicotomia entre conservador-esquerrà "és a l'origen del catalanisme i s'ha mantingut durant tot el segle XX". Acabada la Guerra Civil, Termes considera que van aparèixer 'tres Catalunyes': la Catalunya dels rojos, la Catalunya que no era franquista però que es va convertir al nou règim desbordada per la violència viscuda, i la Catalunya dels ideals del noucentisme, que no era franquista ni violenta. També va destacar que, al costat de catalanismes moderats i esquerrans, sempre ha existit "un sector de catalanisme transversal, no partidista".
