La Comissió 9 d'Octubre -formada per ACPV, Escola Valenciana, CCOO, Intersindical Valenciana, Col·lectiu Autònom de Treballadors, EUPV, el Bloc, ERPV, Ca Revolta i Associació Constantí Llombart- convoca un any més la manifestació del 9 d'Octubre, que eixirà de la Plaça de Sant Agustí de València a les 6 de la vesprada. La manifestació d'enguany, amb el lema Defensem les llibertats, guanyem el país, posarà l'accent en la demanda a la Generalitat Valenciana que es faci enrere en la seva intenció de tancar els repetidors de TV3. Alhora, recordarà els 300 anys de la derrota d'Almansa i, com sempre, mantindrà viu el record de Miquel Grau, assassinat el 6 d'octubre de 1977 a Alacant per penjar cartells a favor de l'Estatut.
La comissió fa una crida a aconseguir "un procés d'ordenació del nostre territori, que contemple la participació ciutadana i que es puga trencar el procés d'especulació del sòl amb els seus greus efectes sobre el paisatge, l'economia, la qualitat de vida i la salut", alhora que considera que el valencià "ha de convertir-se en punt de trobada de tots aquells que viuen i treballen al País Valencià", de la mateixa menera que també reclama que el país compte amb un model social i econòmic "real, sense dèficits democràtics, amb infraestructures de qualitat, amb projectes necessaris i útils".
Tot això, pensant, ara i sempre, en el jove alacantí Miquel Grau, assassinat la nit del 6 d'octubre de 1977 quan, juntament amb tres companys del Moviment Comunista del País Valencià, afixava cartells de la diada preparatòria del 9 d'Octubre, que a Alacant s'havia de celebrar la vespra, el dia 8, per tal de motivar els alacantins a anar a València l'endemà. El pasquí que afixaven, dissenyat pel pintor Azorín, tan sols duia, sobre fons groc, les quatre barres esbiaixades i les dades de la convocatòria.
Davant el número 11 de la plaça ‘De los Luceros' (dels Cavalls, segons la veu popular), el camarada Panadero, militant de Fuerza Nueva, va llançar, des del sisè pis, una llosa que va impactar de ple al cap de Miquel Grau. L'endemà, milers d'alacantins van voler acompanyar i homenatjar el patriota, però la policia ho va impedir, com recorda Al Tall: "Ja el porten a soterrar / ai! L'acompanya tot el poble; / no pogueren dir-li adéu, / soledat de l'ai, ai, ai, / perquè el taüt ens furtaren. / Per guanyar la llibertat, / ai! Quants germans tenen de caure!". Precisament, el periodista Alfons Llorenç denuncia, a El Temps, que "aquella plaça hauria de portar el nom d'en Miquel. Les institucions valencianes haurien d'haver fet ja un solemne reconeixement a qui les va fer possibles amb la seva sang".