Barcelona ·
En el marc d'un acte per reflexionar sobre futurs escenaris després de l'experiència estatutària, el sociòleg Salvador Cardús ha afirmat, a diferència de Ferran Mascarell, present també a l'acte, que "no hi ha camí per una Espanya plural i no hi serà mai", i ha conclòs que davant aquesta "impossibilitat contrastada", tan sols es pot aspirar a acomodar-se a l''status quo' actual o a assolir la independència.
El sociòleg ha fet aquestes declaracions a la jornada Catalunya després de l'Estatut', un acte emmarcat al projecte Universitat Opina, que ha comptat amb la presència, a més de Cardús i Mascarell, del professor de la UAB Borja de Riquer, el notari Juan José López Burniol i el subdirector de La Caixa Àngel Pes. A la fila 0 hi han intervingut també altres noms destacats com Vicenç Villatoro o Miquel caminal.
Cardús ha iniciat la seva exposició dictant els que, al seu parer, són fets difícilment qüestionables que han desembocat en la situació actual. Pel sociòleg, s'ha "produït una frustració dramàtica i brutal de les expectatives generades per l'Estatut". "Al Parlament -ha afegit- hi va entrar el ressentiment [durant el procés estatutari] el retret, que encara és permanent". Així, i davant el nul "horitzó polític nacional" que ha deixat l'Estatut, les perspectives de futur són tres: continuar amb l''status quo' actual, cosa que "ens condemna a la irrellevància, a la dissolució com a nació" -"allò que la dictadura no va aconseguir la dictadura ara ho farà la democràcia", ha dit- apostar per una "impossibilitat contrastada", que és el federalisme -"de veritat algú creu que el federalisme té alguna virtualitat?"- o bé buscar la independència que, com a mínim, "encara no s'ha demostrat impossible". "s una alternativa -ha explicat- que només depèn de nosaltres i és la més radicalment democràtica".
Per la seva banda, Ferran Mascarell, en una intervenció prèvia, ha afirmat que "el problema de Catalunya, des de fa 150 anys, és esgarrapar, tenir més estat". Per Mascarell, "el catalanisme històric ha complert els seus objectius", ha assolit tot allò que es proposava, i davant aquest escenari, "els partits catalans s'han quedat sense idees i sense valors", fet que ha desembocat cap a la desafecció política. L'exconseller ha admès que "angunieja, cansa i avorreix la negociació amb l'estat" però, a pesar d'això, ha considerat que "seria convenient que aquesta idea d'esgarrapar estat es convertís en un projecte el màxim de compartit pels propers 20 0 25 anys".
