Catalunya té un únic obstacle que impedeix el retorn als seus legítims propietaris de la documentació que els va espoliar el franquisme: el PP. José María Aznar era molt dolent, i per això no va fer res per retornar els papers. L'alcalde popular de Salamanca, Julián Lanzarote, també és molt dolent, i ha rebatejat el nom del carrer on es troben els arxius requisats pel franquisme per Calle del Expolio... Diumenge, la Comissió de la Dignitat va realitzar tota una exhibició de forces per protestar contra la nul·la voluntat del govern espanyol de retornar la documentació robada a Catalunya per l'exèrcit franquista. Llàstima que qui governa a Madrid no és el PP, sinó el PSOE, matís que tan sols es va entreveure en alguns moments dels vídeos preparats per amenitzar l'acte, durant la corrosiva intervenció de Toni Albà o en alguna punyent frase del manifest final. A grans trets, però, diumenge el PSOE va continuar sent l'esperança blanca de molts catalanistes de bona fe a qui els dol criticar-lo obertament, per bé que el tracte que dispensa a Catalunya sigui exactament el mateix que el del PP.
La socialista Caterina Mieras va aparèixer convertida en una mena de factòtum clau per aconseguir el retorn dels documents. L'actual ministre de Cultura espanyol César Antonio Molina va rebre alguna crítica pel menyspreu amb què s'ha referit en més d'una ocasió al retorn dels papers. L'expresident espanyol Felipe González i l'exalcalde salmantí no van ser més que unes víctimes a mans del temible PP, el veritable ase dels cops a qui Catalunya tendeix a identificar com l'entrebanc número 1 per a la seva llibertat nacional. Així ho van corroborar els eixordadors xiulets de les 12.000 persones que omplien el Palau Sant Jordi. Però la Catalunya trabucaire, cada cop més, comença a tenir clar que el PSOE és igualment culpable de la situació actual. Tot l'elenc socialista que va ser esmentat durant les tres hores que va durar l'acte, va ser xiulat amb idèntica passió que es xiulava a José María Aznar. El discurs políticament correcte de la Comissió de la Dignitat -necessari, d'altra banda- va veure's clarament superat pels ànims d'un poble que ja fa massa anys que aguanta pacientment tots els entrebancs amb què es troba i que ningú, des d'Espanya, té la pretensió de solucionar.

Galeria fotogràfica (fotos de Bernat Ferrer) Vídeos de l'acte (Comissió de la Dignitat)