Barcelona · La històrica entrada del palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonès, ha estat aquest dijous l'escenari de la trobada de diverses entitats, associacions i persones de la societat civil catalana convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir que en vistes a la situació del finançament català i la més que possible retallada de l'Estatut, ha presentat de la mà del seu portaveu Xavier Altadill, el manifest "En defensa del dret a decidir de la nació catalana. Rebutgem la legitimitat del Tribunal Constitucional espanyol". Entre la cinquantena d'assistents s'hi han pogut veure a Jaume Sobrequés, exdirector del Museu d'Història de Catalunya (MHC), el músic Francesc Ribera, el periodista Miquel Sellarès, Mònica Sabata, exportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), el president d'Òmnium Jordi Porta, el notari Alfons López-Tena, l'exdirector del Centre UNESCO Fèlix Martí, la diputada Anna Simó o el diputat Felip Puig.


El manifest, que l'han signat un total de cent persones, ha estat llegit per l'escriptora Patrícia Gabancho. Aquest document posa èmfasi en que si la sentència del Tribunal Constitucional lamina l'estatut referendat i aprovat en llei orgànica, es produirà un frau a la voluntat popular i a les seves institucions. Aquest fet sumat a la situació actual de crisi econòmica i la manca de poder polític dels diferents territoris dels Països Catalans provocarà que el país es trobi en un carreró sense sortida. Per això es fa una crida a la societat civil a que prengui consciència de la situació i s'actuï des de les plataformes que se'n fan ressò i participin de les mobilitzacions que es convoquin per a tal efecte. També invoca a tots els ajuntaments i els càrrecs municipals electes a que s'impliquin en iniciatives que promoguin el dret a decidir i insta al govern català a donar curs a la llei de consultes populars.

Després de la lectura del manifest han parlat tres persones en representació de tots els assistents. Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, ha constatat que després de sis anys de seguir les regles del joc amb l'estatut, si ara el govern espanyol no el compleix, no es podrà comptar més amb les seves promeses i caldrà implicar-se, i ell ha dit que ho farà, per tal de poder decidir lliurement el futur del nostre país. Òscar Arciniegas, "colombià resident a Catalunya però que se sent també un nou català" ha dit que com a ciutadà "té uns deures però també uns drets" i un d'aquests és el de viure en un país on poder llaurar-se un futur i tirar endavant. Arciniegas s'ha sumat a l'acte de la PDD, amb un pensament també amb el seu poble on molta gent també lluita perquè la democràcia i la justícia no siguin paraules buides de continguts. Finalment Jaume Sobrequés, historiador i exdirector del MHC, ha ironitzat respecte al seu orador precedent que ell només és català de Girona, però que vol la independència per a Catalunya. No només per una raó sentimental sinó també com a fonamentat raonament historicista que constata que el poble català ha estat sempre incomprès i en conseqüència, maltractat i agredit per l'estat espanyol. I que després d'haver-ho provat tot, amb governs i sistemes de tots els colors, pensa, desitja i raona que Catalunya cal que sigui independent.