El 1898, amb l'aprovació de la Llei per al govern local, es crea la base de l'actual món local a Irlanda. Aquesta llei significa la creació d'unes noves estructures de poder: desapareix el tradicional domini dels terratinents i s'amplia la base representativa gràcies a l'ampliació del dret a votar. Des d'aleshores, i després de la desintegració de l'ocupació britànica, s'han succeït diverses etapes marcades per l'aplicació, amb més o menys intensitat, del centralisme i de la doctrina de l'ultra vires; per les tensions entre els representants electes i els òrgans gestors; per un model d'organització territorial: les regions, els comtats i els subcomptats; i per la implantació de la nova gestió pública.