El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. s un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l'acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d'una "auditoria" que analitza l'inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l'Estat espanyol tal com ha il·lustrat l'episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l'Estat (tal com s'ha vist en l'elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L'autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d'idees pràctiques per al futur del catalanisme.