El conseller delegat de Canal Català, l’empresari d’origen italià Nicola Pedrazzoli, s’ha erigit com el propietari indiscutible del nou panorama televisiu després que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) fes pública, el passat 22 de juny, la seva resolució sobre el concurs per a la concessió de llicències de TDT. De fet, Canal Català havia presentat 17 candidatures d’un total de 21 demarcacions en què s’ha repartit el territori català i el CAC, amb el vot decisiu dels representants de Convergència i Unió a l’ens, li ha atorgat 16 de les televisions. Segons informa el setmanari El Triangle, es tracta d’un ple del 100%, “perquè la que no li han donat, la de Berga, es compensa perquè es tracta de l’única demarcació on havia presentat dues sollicituds i on li han aprovat l’altra, la de Manresa”. En definitiva, un 76 % del territori estarà cobert per l’empresa de Pedrazzoli, a qui alguns ja anomenen “el Berlusconi català”. Només no arribarà a les àrees de Viella, la Seu d’Urgell, Balaguer i Figueres, que a efectes demogràfics –o, el que és el mateix, d’índexs d’audiència- no suposen un pes gaire important. Tot i que, històricament, les televisions locals s’han distingit per un compromís de servei públic, des d’El Triangle s’assegura que el model televisiu de Pedrazzoli prioritza clarament la vessant de negoci i que, per aconseguir-ho, no dubta en utilitzar continguts de dubtosa qualitat ètica. D’entre la resta d’àrees del Principat, l’empresa Localia-Prisa, autèntic baluard socialista, s’ha fet amb tres demarcacions, però precisament a la part més sucosa de les audiències: Barcelona, Baix Llobregat i Vallès Oriental. Davant d’aquests resultats, a ningú escapa el pacte que hi ha hagut entre convergents i socialistes per repartir-se el pastís de la televisió digital terrestre.