Internet és avui encara llibertat, i és positiu que apareguin nous diaris electrònics, blogs i confidencials. Són tres eines diferents. En el cas dels diaris electrònics, se sap qui hi ha al darrere, què representa, i no enganyen ningú. Els blogs, sobretot els personals, donen el nom de la persona, de manera que la informació és del tot transparent també en aquest cas. El més problemàtic són els suposats confidencials polítics independents, que no donen cap ressenya, no se sap qui els fa, i que a més a més, per despistar, s’atribueixen diferents paternitats. Des de fa un temps, a Catalunya, seguint una estratègia mesetària, que a Madrid està perdent adeptes, han sorgit dos confidencials polítics, que lluiten l’un contra l’altre per veure qui la diu més grossa. Parlem de  Tumbuctú (no amaguem res, ho expliquem tot) i La Santa Espina (La veritat de la vida, des del pal de paller). El primer, té com a diana d’atacs el tripartit, i especialment el PSC, mentre que el segon apunta directament a CiU. Benvinguts siguin aquests dos confidencials, però per la dignificació de l’espai en català a internet, caldria conèixer els seus autors. L’espai d’internet català avui ja és molt potent, i l’únic camp de la comunicació en què encara no s’ha perdut la batalla. Vilaweb, E-notícies, El Racó català, Tribuna Catalana, Comunicació 21 i La Malla són un exemple de premsa competitiva i seriosa. Internet no té regles però cal que tingui ètica.