El Grupo Prisa, adquirint Ona Catalana i Ona Música, “no ha tingut en compte que aquestes llicències es van atorgar a una empresa que havia de fer ràdio catalana i en català, i que, amb l’adquisició, havia de mantenir un respecte estricte a aquestes condicions”.
Aquest és l’anàlisi que el Grup de Periodistes Ramon Barnils realitza del procés d’absorció d’Ona, en què el grup mediàtic espanyol “ha aplicat el corró que dóna la potència econòmica i política i ha fet el canvi sense cap consideració pel país (...). El cas és que si el senyor Polanco pot fer això és perquè la llei li ho permet i/o no hi ha ningú que ho denunciï”.
Així mateix, el Grup Barnils també denuncia “la migrada aposta de l’empresariat català pels mitjans de comunicació amb un projecte arrelat al país”. Enfront dels empresaris que afirmaven que la ràdio en català no seria rendible, el Grup Barnils posa d’exemple de RAC-1, que, de moment, subsisteix a la perfecció.
Per tant, el col·lectiu considera que, davant d’uns empresaris del país “que no arrisquen res o poc per perdre res o poc”, sempre hi ha empresaris espanyols que “no tenen cap problema per passar per damunt del país. I a sobre no hi ha ningú amb autoritat que vulgui explicar-los que els i les catalanes mereixem un respecte i que, en principi, hi ha lleis que ens emparen”. Per tant, conclou: “tenim un govern que es diu, com a mínim catalanista i com a màxim independentista, tot això, doncs, s’hauria de notar si és que eren tan diferents dels que abans manaven al govern català”.
El Grup Barnils, així mateix, ofereix una completa llista dels canvis que han patit les emissores d’Ona Catalana i Ona Música arreu del país, que s’han transmutat, en la seva majoria, en repetidores de la Cadena SER, 40 Principales, M80, Radiolé o Cadena Dial.
