El periodista es troba exposat a mil i una pressions polítiques i econòmiques. Se suposa que, si és un bon periodista, no es deixarà influir per aquestes pressions i seguirà fidel al codi deontològic de la professió. Però què passa si el primer que es deixa influir per aquestes pressions és el propi Col·legi de Periodistes de Catalunya? La institució va emetre un comunicat, el 27 de març, en què protestava "de forma enèrgica per l'amenaça de tancament immediat que pesa sobre les emissions de Televisió de Catalunya en l'àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana". El comunicat, enèrgic i contundent, va arribar una setmana després del posicionament de la Unió de Periodistes Valencians, i dues setmanes després de l'apel·lació que el Grup de Periodistes Ramon Barnils va fer a les dues institucions perquè es posicionessin. Però, a banda de la tradicional parsimònia que mostra el Col·legi en temes que afecten el país, el comunicat parla en tot moment de Comunitat Valenciana. El redactat original del posicionament, però, emprava una terminologia totalment diferent, parlant sense cap complex de País Valencià, la denominació que, de manera natural, empra la majoria de catalans per referir-se a les comarques del sud del Sénia. Després de passar per les tisores de la directiva, el comunicat que va sortir a la llum es refereix a Comunitat Valenciana. Pressions? Por a incomodar els estaments polítics catalans?

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació va qualificar d'inacceptable l'exigència de Francisco Camps que, perquè TV3 es pugui continuar veient de Vinaròs a Guardamar, els periodistes hauran d'emprar el terme Comunitat Valenciana. Contrasta aquesta dignitat institucional amb l'actitud del Col·legi de Periodistes, entitat que ha d'emparar els afiliats que es neguen a fer el joc a pressions polítiques.

Per contra, en el cas del boicot del PP al Grupo Prisa, el Col·legi proclama als quatre vents: "No es pot restringir el dret i el deure d'informar dels periodistes". Mentrestant, quan el suposat garant dels drets periodístics és el primer a sotmetre's a les voluntats dels poderosos, encara es pregunta per què els joves estudiants de comunicació no corren en massa a treure's el carnet del Col·legi.