"La COPE, gracias a la locomotora de La Mañana, con Federico Jiménez Losantos al frente, ha sido la cadena de radio que más ha incrementado su audiencia en el último año. Para Losantos, la clave del éxito está en no bajar la voz y hacer una radio de principios y no de partido. La gente aprecia la libertad y ha sabido ver que lo que yo digo es verdad". Amb aquestes paraules analitza el diari El Mundo l'ascens de la COPE, tal com recull el col·lectiu Contrastant en un informe sobre l'EGM i el tractament que en donen els mitjans de comunicació.
Aquesta mateixa emissora que assegura estar possessió de la veritat, ahir al vespre comentava en una mena d'informatius on totes les notícies són comentades i opinades, que el fet el president Maragall ja sigui membre del Patronat de la Fundació Pro Real Academia Española, que ajuda a finançar i difondre alguns treballs de la RAE, és una aberració. Segons els tertulinans, perquè no seria exacte parlar de periodistes, que Maragall defensi "la lengua castellana quando en Catalunya se dedica a trocear i marginar el español, es como poner a Jack el destripador en una guardería", per a continuació seguint amb tota mena d'improperis i atacs a la llengua catalana.
Malgrat els permanents atacs a Catalunya i a qualsevol que no es defineixi com a espanyolista, el cert és que les audiències de la cadena episcopal creixen al nostre país. El sociòleg Salvador Cardús es pregunta en un article al diari Avui per què hi ha qui escolta la COPE. Amb un to irònic, el sociòleg intenta esbrinar quins motius duen algú a escoltar aquesta emissora, i arriba a concloure que "jo diria que el creixement d'audiència de la COPE (ep! si és certa, perquè cal mantenir la cautela fins al final) sobretot prové, paradoxalment, de persones que podríem adscriure al nacionalisme i, fins i tot, a l'independentisme". Cardús planteja tres possibles hipòtesis per a aquesta teoria. La primera, "els nacionalistes catalans que comencen el dia amb una dosi de COPE ben carregada i un raig de Jiménez Losantos, certament, van preparats per trobar que tota la resta de la jornada no és tan dura -nacionalment parlant- com podria arribar a semblar". En el segon grup, hi posa els que l'escolten just per la raó contrària: "es refugien a la COPE per escapar de la dura realitat nacional catalana de cada dia. Uns, encara dolguts per la ruptura sentimental que va viure el nacionalisme amb la formació del govern tripartit, s'han desenganxat dels mitjans que sempre havien associat al seu govern i que ara consideren en mans si no de l'enemic, del traïdor. D'altres, desolats per uns representants polítics catalans que no saben estar a l'alçada de les circumstàncies en un moment políticament greu com és aquest intent de reformar l'Estatut, prefereixen no sentir-ho". Però Cardús pregunta al lector "on s'escolten les baralles de família? Doncs especialment als mitjans nacionals com ara Catalunya Ràdio, la COM, RAC 1 i Ona Catalana". El tercer grup, "no hauria de comptar gaire", diu Cardús, on hi engloba "els guionistes de tots els programes d'humor, amb els seus corresponents imitadors, que troben a la COPE primera matèria a dojo i amb facilitat".
