Reproduïm del CEEC ·
Manuel Cerdán, periodista de La Gaceta' conegut per les seves vinculacions amb les clavegueres' de l'Estat, ens il·lustrava el passat diumenge 18 de juliol -en una data ben adient pel cas- amb un article en el que parla de "espías de verdad y espías de tebeo". Evidentment, els espies de veritat són el CNI, la intel·ligència militar espanyola, la Guardia Civil i el Cuerpo Nacional de Policía (CNP), i els de tebeo, com no, l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra.
Aquest personatge s'alarma i diu que a Euzkadi i Catalunya disposem, cada vegada més, de més serveis d'informació amb més mitjans i personals, i conclou, després de l'insult sistemàtic als "mortadelo y filemón" autonòmics, amb una frase lacònica: "no estaría de más, incorporar los servicios de información autonómicos a los órganos de control estatales". I tot plegat no queda aquí, comença a relacionar possibles equivocacions de l'Ertzaintza i dels Mossos d'Esquadra i, evidentment, s'oblida de la trista historia dels serveis d'informació de la Guardia Civil, i de l'encara no aclarida col·laboració del serveis d'intel·ligència espanyols, el CESID en aquells moments, amb el cop del 23-F, etc.
s evident que l'Espanya imperial i radial des de Madrid, es creu el cervell del món i que la única intel·ligència que hi ha es la seva. Els altres han de ser "cipayos" obedients, "espías de tebeo" que facilitin informació de base a l'Estat. No han entès encara el que podria ésser un estat plurinacional que generés complicitats, i menys encara que l'era imperial espanyola s'està acabant, perquè avui el que ja no té sentit és intentar el control des de Madrid, i el millor seria el control des de Brussel·les.
A Manuel Cerdán, possiblement li aniria bé viatjar a diferents països, veure els diferents serveis d'intel·ligència, passejar-se per Europa aprenent més llengües que el castellà, i entenent com s'ha d'enfrontar un a la delinqüència, a les màfies i als grups terroristes des d'una perspectiva global. No s'hi val desprestigiar les policies nacionals de Catalunya i Euskadi per a intentar prestigiar les policies d'Espanya. Aquest no és un camí que porti a la necessària coordinació per lluitar contra els enemics de la democràcia, dels ciutadans i de les llibertats.
