Barcelona · Els anys 2008 i 2009 estan sent catastròfics per la premsa escrita. La crisi econòmica i l'auge de nous mitjans com els diaris digitals està posant en una situació compromesa als rotatius tradicionals que, fins que no es reconverteixin per trobar el seu lloc, les passaran magres. A Catalunya, les dues capçaleres més potents, La Vanguardia i El Periódico, han vist com les seves vendes al nombre queien, segons l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), un 17'5% i un 18'7% respectivament des de l'any 2007. Així, mentre el diari del Grupo Zeta venia al número més de 135.000 exemplars, dos anys després ha passat als quasi 112.000. Per la seva banda, el rotatiu de Godó hauria caigut dels 95.560 als quasi 78.000 en aquest temps.

La davallada dels bucs insígnies d'aquests dos grans grups editorials està trastocant les seves finances fins al punt que l'ERO que va realitzar el Grupo Zeta no serà, molt probablement, l'única ni darrera mesura de l'empresa per retallar costos. El tancament o venda de mitjans i el manteniment de plantilles mínimes pels projectes que continuïn són les principals mesures que sonen pel moment. Godó, però, tampoc està passant pel seu millor moment i, tot i que no es tracti d'un tema exclusivament econòmic, alguns mitjans ja afirmen que el grup es despendria de la seva participació de l'Avui.

Sobre el diari català, precisament, hi planeja un incert futur. Sense saber quan es produirà -si s'acaben formalitzant- el canvi de propietaris (El Punt podria estar-hi interessat), l'externalització de serveis o l'aplicació d'un ERO a l'Avui sona amb força.

Si els diaris arreu ja estan passant per una situació delicada, els catalans ho tenen doblement difícil. Reduir plantilla per fer el mateix producte servirà per reduir costos, però agreujarà una situació que només es pot capgirar amb informació de qualitat, profunda i independent.