Miquel Almirall · El diari espanyol El Mundo publica el 27 de març de 2009 a la secció Impresiones' un text molt alliçonador de com de diferents es veuen les coses segons qui les fa. Tot seguit reprodueixo el text:

"El pacto constitucionalista cuaja en el País Vasco
El acuerdo alcanzado entre socialistas y populares para que un diputado del PP presida el Parlamento vasco es histórico.

Nunca un miembro de esta formación ha alcanzado tal rango institucional en esta comunidad y será un signo de normalidad democrática que un representante del centro derecha español dirija una Cámara tradicionalmente en manos de los nacionalistas. Es un reconocimiento para un partido que durante años sólo ha podido celebrar entierros. El mensaje que este pacto traslada a la sociedad es que el cambio en el País Vasco es imparable. El consenso entre los partidos constitucionalistas no sólo despeja el camino para que Patxi López sea lehendakari sino que, al asegurarse la mayoría en la Mesa del Parlamento, revela que el acuerdo va más allá de un simple préstamo de votos para la investidura. Después de tres décadas de nacionalismo y tras la deriva soberanista del PNV en las dos últimas legislaturas, el pacto entre socialistas y populares es una gran noticia y una puerta al optimismo para quienes creen en el actual modelo de Estado."

A continuació farem la tria lèxica dels mots que fan referència a la relació entre el PSE i el PP:

a.El acuerdo alcanzado entre socialistas y populares

b.Este pacto

c.El consenso entre los partidos constitucionalistas

d.El acuerdo va más allá de un simple préstamo de votos para la investidura

e.El pacto entre socialistas y populares

Com es pot veure, la relació política entre el PSE i el PP és un acord, un pacte i el resultat d'un consens. Totes tres paraules tenen un tret en comú: tenen connotacions positives. A més, és interessant de constatar que en cap moment El Mundo presenta els fets com un front. La raó és ben senzilla: els frontistes són els altres, com l'infern sartrià.

Una vegada més es demostra la importància de les paraules a l'hora de construir la realitat. Així, el mateix fet, un acord polític entre partits propers des d'un punt de vista nacional, és presentat de manera molt diferent segons la ideologia del diari que interpreta els esmentats fets.

Però no només són importants les paraules utilitzades. També és molt important la valoració que se'n desprèn. Mentre l'acord dels partits espanyols és producte del consens, l'acord dels partits bascos genera frontisme i, per tant, és el producte del dissens.