L'escàndol de les escoltes il·legals al Regne Unit, així com la connivència de policies i polítics amb el grup del magnat Murdoch, ha aixecat polseguera a l'Estat espanyol, però curiosament s'han passat per alt els afers similars que s'han produït per aquestes terres. Han estat el setmanari la Directa i la web Rebelión i, posteriorment, el portal Media.cat, els que han fet referència al 'cas Murdoch' a la catalana.

Segons recorden aquests mitjans, Javier de Godó, president i propietari majoritari del Grup Godó, va ser processat l'any 1995 per crear una xarxa d'escoltes il·legals amb l'objectiu de seguir i vigilar a diverses personalitats del món polític i econòmic. Varen ser espiats, segons Pascual Serrano, l'alcalde de Barcelona, el fiscal general del Tribunal Superior de Justícia, diversos ministres i l'aleshores jutge de l'audiència nacional espanyola Baltasar Garzón.

Tal com explica Media.cat citant La Directa, el cas va inicar-se el 1993, quan la policia va detenir Mikel Lejarza –el Lobo, que els anys 70 havia estat infiltrat a ETA- propietari de l'empresa General Consulting y Comunicacion SL, des d'on es dirigia una xarxa d'escoltes il·legals. El principal client de l'empresa era, ni més ni menys, Javier Godó, que ingressava més de 5 milions mensuals a la companyia. A més, en un escorcoll a una oficina de Fernando Rodriguez, col·laborador de l'empresa, que es trobava a la seu del Grup Godó, s'hi van trobar quinze documents dels serveis d'intel·ligència classificats com a confidencials.

Van passar dos anys des del processament de Godó fins que es va celebrar el judici, en què Lejarza es va negar a declarar i Godó va ser absolt i la resta d'implicats van ser condemnats a penes menors i no van tornar a la presó. No es va demostrar, doncs, qui va encarregar l'espionatge, tot i que segons recorda la Directa, abans que comencés la vista oral, Godó es va acostar a Lejarza i li va dir: "Sóc una persona agraïda i no li faltarà de res durant el que li queda de vida".