Baltasar Porcel va rebre dimecres el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2007, atorgat per Òmnium Cultural com a reconeixement de la seva dilatada trajectòria. Porcel, visiblement emocionat, va sincerar-se: "El premi m'impressiona i m'agrada", ja que reconeix la qualitat literària de la seva obra i, també, la seva indubtable catalanitat. Porcel va fer especial èmfasi en el fet que el premi, a més a més de literari, reconeix una trajectòria al servei de la llengua catalana: "M'he dedicat a escriure en català. Col·lectivament, és el que més m'interessa", va exposar.
L'escriptor d'Andratx -que recentment ha superat un càncer- va fer una lloança del català, la seva llengua materna, que va utilitzar des d'un bon primer moment per plasmar els seus sentiments sobre el paper. Porcel va néixer en una casa on no hi havia cap llibre en català, però, malgrat tot, la seva família el parlava amb normalitat. Superant el desprestigi del català en les altes esferes literàries, Porcel el va assumir com a propi i el va fer lluir amb tot el seu esplendor, talment com va fer Ramon Llull ara fa 700 anys, "quan va agafar una llengua que estava tirada pel carrer, un idioma que no era res". El guardonat va citar el filòsof Heidegger, qui afirmava que "la llengua és la morada de l'ànima". La seva experiència vital li ha ensenyat la veritat d'aquesta afirmació. Tot i haver viscut en molts països, sempre ha sabut quina era casa seva: "Una llengua és una casa. En la llengua tenim la nostra força".

Vicenç Villatoro, com a membre del jurat, va lloar aferrissadament la catalanitat de Porcel: "l'ha practicada, més que no pas proclamada, amb novel·les de primeríssim nivell". Villatoro va voler destriar el personatge públic que ha cultivat el guardonat, de la seva obra. Va apuntar que Porcel pot generar grans empaties i grans rebuigs, però va alertar que aquest fet no pot servir d'excusa per privar-se de la literatura que brolla de la seva ploma: "És una de les principals cartes de presentació de la cultura catalana".