Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) · Diuen que si la nit de Sant Joan poguéssim contemplar els Països Catalans des de prou amunt, en distingiríem clarament la silueta, gràcies als milers de fogueres que aquella nit cremen arreu del nostre territori, unes fogueres enceses amb la flama del Canigó i que són el símbol visible d’una cultura ben viva: la catalana. I és que malgrat Diuen que si la nit de Sant Joan poguéssim contemplar els Països Catalans des de prou amunt, en distingiríem clarament la silueta, gràcies als milers de fogueres que aquella nit cremen arreu del nostre territori, unes fogueres enceses amb la flama del Canigó i que són el símbol visible d’una cultura ben viva: la catalana. I és que malgrat la persecució en el passat i la menysvaloració en el present, la cultura catalana afronta el futur amb la voluntat de consolidar-se com una cultura dinàmica, integradora i oberta al món.
Segons Clyde Kluckhohn, "la cultura és una manera de viure d’un grup, el llegat social que un individu rep del seu grup". Per tant, la cultura pròpia ens identifica com a membres d’una determinada col·lectivitat i és, a la vegada, la nostra aportació a la cultura universal. Així doncs, la defensa dels valors universals de la cultura ha de passar, sempre, pel reconeixement i la promoció de la cultura més immediata, aquella de la qual formem part i en la qual trobem els nostres orígens.
La renúncia a aquesta cultura pròpia, com es fa sovint des de certs sectors autoanomenats cosmopolites amb l’excusa de rebutjar el que anomenen 'provincianisme' és, en definitiva, una mostra d’autoodi i d’acomplexament, ja que la cultura universal només pot existir a partir de la suma de milers de petites cultures particulars, només pot entendre’s des del respecte més profund a la diversitat. Negar aquesta cultura particular és, doncs, una manera de negar-se una persona a ella mateixa. Recuperant els versos d’en Joan Salvat-Papasseit, "qui perd els orígens, perd la seva identitat". I sense identitat, sense la capacitat d’identificar-nos com a membres d’una determinada comunitat, serem incapaços d’aportar cap valor afegit a la cultura universal. Aquests orígens, aquesta identitat, són els que avui fem palesos mitjançant la nostra cultura, la nostra manera d’entendre el món i d’organitzar-nos col·lectivament.
I és amb la voluntat d’impulsar la cultura i la llengua catalanes com a eixos vertebradors de la nostra societat, que la CAL, coincidint amb la diada de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans, organitza el Culturaviva, una festa de la cultura popular que esdevé un punt de trobada de les diverses expressions culturals d’arreu del territori català. L’edició d’enguany, que tindrà lloc a Granollers els dies 23, 24 i 25 de juny, vol ser una mostra de la creativitat i el dinamisme de la cultura catalana, alhora que pretén també fer un gest d’acollida envers totes aquelles persones nouvingudes, persones que tenen l’oportunitat de sentir la cultura catalana com quelcom també seu. Taules rodones, tallers de cant improvisat i de balls tradicionals, mostres d’oficis antics, fires d’artesania i de gastronomia, trobades de puntaires, d’esbarts dansaires, castells, falcons, muixeranga, activitats infantils, una cercavila o diversos concerts són algunes de les activitats que ompliran les places i els carrers de la capital del Vallès Oriental.
Així doncs, a partir d’una demostració d’absoluta normalitat cultural, el Culturaviva vol evidenciar l’absoluta anormalitat nacional en què vivim. Una anormalitat que es reflecteix en la negació, per part de l’estat espanyol, del dret dels Països Catalans de decidir, com a poble, el seu futur collectiu. Prendre consciència de la pertinença a una determinada comunitat cultural i lingüística, en definitiva, de la pertinença a una determinada nació, és el primer pas cap a l’exercici d’aquest dret.