Aquesta setmana s’han fet públiques les estadístiques del nombre de visitants dels principals museus del país. Una de les dades que més destaquen és l’espectacular increment en el nombre de visitants del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb prop d’un 90%. El motiu cal buscar-lo en la finalització de les faraòniques o Aquesta setmana s’han fet públiques les estadístiques del nombre de visitants dels principals museus del país. Una de les dades que més destaquen és l’espectacular increment en el nombre de visitants del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb prop d’un 90%. El motiu cal buscar-lo en la finalització de les faraòniques obres del museu i la conseqüent obertura de totes les sales i col•leccions. A aquest fet s’hi ha de sumar l’exposició sobre Caravaggio que, després de tres mesos, va finalitzar ahir amb prop de 200.000 visitants. La publicació d’aquestes dades ens permet fer una reflexió sobre el sistema de museus nacionals de Catalunya. De moment aquest sistema està constituït pel MNAC, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. D’altres museus, sense assolir la categoria de nacional i que conserven col•leccions de nivell extraordinari, reben la categoria de museus d’interès nacional. Aquest seria el cas del Museu d’Història de Catalunya. Tan pel seu ressò mediàtic com pel seu pressupost, el MNAC concentra i monopolitza bona part dels recursos del govern de la Generalitat. Malgrat tot encara deixa prou espai per a que es facin noves propostes de creació de museus en clau nacional. En aquest sentit sembla que un dels que s’hi podrien afegir en els propers anys seria el Museu d’Història Natural de Catalunya. Respondria a la voluntat d’estimular l'interès pel coneixement de història natural de Catalunya i proporcionar una experiència de qualitat, i cobriria una mancança que no existeix en la majoria de països de la Unió Europea. Abans però s’hauran de superar tots els estudis previs i, sobretot, que es dinamitzi (per dir-ho en llenguatge políticament correcte) la nova estructura del servei de museus del Departament de Cultura, que sota el govern de l’actual consellera es troba en un moment de canvi. Esperem, però, que el procés de negociació del nou estatut d’autonomia de Catalunya no comporti l’esquizofrènic canvi de denominació ‘museu nacional’ per la de ‘museus d’identitat nacional catalana’ o la de ‘ museus de la històrica nació catalana’.