"El problema del català no ve per la globalització, sinó perquè els Estats on es parla el converteixen en una llengua minoritzada i sense suport". Les conclusions a què ha arribat el primer ?Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-04)? elaborat per l?Observatori de la Llengua Catalana "El problema del català no ve per la globalització, sinó perquè els Estats on es parla el converteixen en una llengua minoritzada i sense suport". Les conclusions a què ha arribat el primer ?Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-04)? elaborat per l?Observatori de la Llengua Catalana són contundents. En un món global en què el català agonitza, llengües com el danès i el finès, amb cinc milions de parlants, es mantenen sense cap dificultat. Així, el català es troba en una situació "paradoxal" i "delicada": pateix constants processos de minorització i el col·lectiu que el parla està fragmentat en diferents estats i comunitats autònomes que, en comptes d'unificar esforços, fomenten aquesta divisió política per dividir encara més la llengua. ?En un moment de caiguda de fronteres i d'integració econòmica, seria suïcida constituir compartiments basats en particularitats fonètiques o morfològiques. Al català li convé la integració del domini lingüístic, la interrelació dels seus parlants i la lliure circulació de persones?, comenta Xavier Vila, coautor de l'informe, juntament amb Eva Pons. L?Observatori també conclou que la llengua té vitalitat, però de cap manera no podrà garantir el seu futur si no té un estat que la reconegui i li doni suport: "la posició que adoptin les institucions de l'estat és vital per a la supervivència de la llengua".