Barcelona · El que el Gremi d'Empresaris de Cinema anomenen vaga resulta ser alguna cosa diferent. Xantatge o coacció serien termes més idonis per explicar què esta passant amb la aturada prevista per aquest col·lectiu en desacord amb la llei del cinema.

A una carta enviada als clients, Ricardo Almazán, responsable del departament de programació dels Cinemes Verdi, ha afirmat que dilluns tancaran les dues sales de Barcelona -Verdi i Verdi Park- per "pressions" dels distribuïdors: "El fet de que nosaltres tanquem el proper dilluns és perquè no ens han deixat cap altre opció, ja que ens han comunicat els distribuïdors que si no tanquem com la resta de cinemes, no ens facilitaran pel·lícules per poder estrenar. Per tant, ens veurem obligats a tancar definitivament".

A una altra carta dirigida a la premsa, les sales Verdi també han explicat que no és feina seva la subtitulació de les cintes al català, "això ho fan les distribuïdores de les pel·lícules i són elles les que decideixen amb quina llengua ho volen fer", i han defensat la tasca que des de 1988 han dut a terme els Cinemes Verdi en la projecció de pel·lícules de qualitat i doblades al català: "Seguirem ferms lluitant per la nostra supervivència, estrenant pel·lícules de qualitat i intentant convèncer els distribuïdors que subtitulin al català, però si aquests no ho volen fer, nosaltres no som ningú per obligar-los".

Sembla, doncs, que darrera aquesta aturada hi hagi la mà coactora d'unes majors que es neguen a donar la cara i que no volen acceptar que el català pugui sortir, d'una vegada, de la situació marginal en què es troba a la gran pantalla.