La llengua catalana cada cop ho té més negre per ser la protagonista de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, sobretot després de les declaracions del director de l'Institut Ramon Llull, Xavier Folch. El periodista i escriptor Miquel Pairolí considera que Folch ha sigut qui ha tingut una visió més lúcida en tot l?afer: ?com que en el petit gremi de la lletra abunden la misèria moral i l'enveja La llengua catalana cada cop ho té més negre per ser la protagonista de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, sobretot després de les declaracions del director de l'Institut Ramon Llull, Xavier Folch. El periodista i escriptor Miquel Pairolí considera que Folch ha sigut qui ha tingut una visió més lúcida en tot l?afer: ?com que en el petit gremi de la lletra abunden la misèria moral i l'enveja i hi ha moltes disputes sobre qui ha de ser convidat a Frankfurt i qui no, qui hi ha d'anar amb despeses cobertes i qui s'ha de rascar la butxaca, el senyor Folch ha pronunciat una frase memorable: ?Serà el mercat lliure qui acabarà decidint qui hi va i qui no??. En un article a El Punt, Pairolí ironitza: ?empès pel vent de la història, Folch se'ns ha tornat liberal i, com un Piqué qualsevol, demostra plena confiança en el mercat lliure. No és estrany, amb un liberalisme tan ben entès, que gaudeixi de poltrones públiques i privades. Que la consellera Mieras digui això del mercat lliure aplicat a la literatura catalana és comprensible perquè la consellera, al cap i a la fi, és dermatòloga. Però Folch fa dècades que és editor, coneix de dins l'edició en català i sap perfectament que aplicar els criteris del mercat lliure a la literatura catalana és la manera més ràpida d'ofegar-la, de situar-la en un racó a les llibreries i d'aconseguir que no se'n parli als mitjans?.
Des de la intel·lectualitat babèlica, però, es donen arguments constants per preservar l?status quo imposat per Mieras i Folch. L?intel·lectual Arcadi Espada analitza la situació des del seu blog, adoptant una perspectiva totalment contrària: ?segueix sorprenent l?estupidesa tradicional amb què els nacionalistes, i ara els nacionalistes d?esquerres, han despreciat els rèdits enormes que, estrictament pels seus interessos, podia haver tingut la utilització del castellà com una llengua literària perfectament pròpia. (...). Allò realment frustrant per a la cultura catalana hauria sigut que Frankfurt exigís indigenismes. Només catalans. Es demostraria que la importància de Frankfurt no passarís de la d?un fòrum multicolor?.