El poder socialista tenia una gran assignatura pendent: donar la batalla a l'estructura econòmica i financera que va teixir CiU durant els seus vint-i-tres anys al capdavant del govern de la Generalitat, que amb la seva aliança mai reconeguda amb la Caixa va consolidar el poder convergent. Fet que es va posar de manifest amb la designació d'exconsellers pujolistes com a directius de la Caixa o part dels seus engranatges financers.

El país durant el pujolisme generava una Catalunya dual tant en els mitjans de comunicació com en els serveis socials mitjançant el govern de la Generalitat per un cantó i el de 'Ajuntament i la Diputació de Barcelona per l'altre. El poder estava repartit i la Catalunya majoritària era la que hem convingut en anomenar com la sociovergència . Tots els ressorts del país estaven en mans d'uns o altres.

En el camp financer el món socialista mitjançant la Diputació de Barcelona, controlava i controla, la Caixa de Catalunya fins el punt que un exprimer secretari del PSC i exministre del PSOE, Narcís Serra, actualment n'és el president. Ara quan els socialistes gaudeixen del major poder polític de la seva història. Molt més que el que va arribar a tenir mai el pujolisme, sembla que volen plantejar batalla també al món econòmic i financer.

Així, Narcís Serra, president de la Caixa de Catalunya, estaria amb negociacions confidencials amb diferents caixes d'estalvi públiques per tal de crear la segona gran caixa de Catalunya que pugui competir a nivell de l'estat i de la Unió Europea. L'operació, però, no és tant fàcil. Per aconseguir-ho caldrà que trobi alguna mena de consens amb els sectors de CiU més favorables a la sociovergència.

Les dificultats no només són polítiques ja que les caixes d'àmbit més local, i que haurien de participar en el projecte, responen a la necessitat de fer aportacions a la vida social i cultural de les seves zones d'influència respectives. Estaran disposades aquestes a renunciar-hi tenint en compte que són el fonament de la seva activitat per tal de constituir una gran caixa?. A més a més, cal tenir en compte les suspicàcies que aixeca la defensa d'un model de caixes actives en el món industrial per part de Serra, ja que fins ara mai les caixes locals havien tingut com un dels seus objectius dedicar el seus recursos a crear grups industrials de futur incert.

Per tant l'operació de crear una gran caixa que pretengui competir de tu a tu amb "la Caixa" és el repte més difícil que s'ha plantejat el poder socialista i Narcís Serra en particular.