La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres un informe que avalua l’ús del català en el sector i del qual es desprèn que un 62% de les empreses (o, el que és el mateix, cinc de les vuit principals) ja etiqueten en la nostra llengua, cosa que suposa un avenç important respecte uns anys enrera. Fins fa poc, cap d’aquestes empreses etiquetava res en català i els canvis s’han produït a partir de l’any 2000, i d’una manera més evident a partir del 2005. També s’explica que cada vegada s’està perdent més la por a etiquetar en català els productes més venuts d’aquestes marques. L’estudi, però, també reflecteix mancances preocupants i actituds escandaloses. I és que algunes de les empreses que menyspreen la nostra llengua tenen un fort arrelament a la societat catalana, cosa que suposa una contradicció amb els propis codis de conducta i d’actuació de l’empresa, que defensen drets com les polítiques de no discriminació del consumidor o la consideració vers la diversitat de les comunitats on operen. Per més inri, i com si d’una mofa es tractés, aquestes mateixes empreses que no etiqueten en català sí que ho fan en llengües molt menys parlades que la nostra i fan servir etiquetatges multilingües en països amb més d’una llengua pròpia. És el cas, per exemple, de Coca-Cola i Danone (propietària també de Font Vella). L’estudi de la Plataforma també reflecteix un marc legal desfavorable per tal d’etiquetar en català, ja que actualment només la llengua castellana és obligatòria en l’etiquetatge, mentre que la catalana només jo és pel que fa als productes catalans de denominació d’origen distribuïts aquí. L’Estat espanyol esdevé així l’únic cas de la UE i dels països democràtics desenvolupats on hi ha comunitats lingüístiques de més de 300.000 parlants amb plena competència lectora i escrita d ela llengua, on no queda garantit l’etiquetatge en les respectives llengües. No passa enlloc més. La Generalitat, però, no s’escapa de les actituds que obstaculitzen la normalitat lingüística. Tenint plenes competències per legislar en matèria de català en l’etiquetatge encara és hora que ho faci. A més, existeix l’agreujant que hi està obligat per l’article 26 de l’Estatut del Consumidor des de fa 13 anys. Les empreses que no etiqueten en català, doncs, estan incomplint un dret reconegut per la legislació vigent. Però no poden ser sancionades, ja que el Govern català encara no ha donat compliment d’aquest dret, cosa que segons la mateixa llei havia d’haver fet el 1994. Així, el Govern de Catalunya està també incomplint les mateixes lleis aprovades pel Parlament.