L’anunci d’Iberia de suprimir una sèrie de vols amb sortida o arribada a l’aeroport del Prat ha reobert un seguit de debats amb denominador comú: el futur de l’aeroport de Barcelona. En primer lloc, i amb voluntat de deixar clares algunes coses, cal dir que les ajudes públiques a Ibèria, i les termes de competència del pont aeri més rendible del món haurien de condicionar algunes de les decisions de la companyia aèria. En conseqüència haurien de callar certes veus que ho justifiquen tot amb el que en diuen llibertat de empresa –no es pot actuar amb tanta llibertat si es gaudeixen de privilegis tant enriquidors (pont aeri) i de quantiosos recursos públics (fa quatre dies era empresa pública i actualment és receptora d’ajudes milionàries)-. Val a dir, però, que la reacció d’alguns dels principals accionistes de la companyia i del collectiu de pilots auguren dificultats a l’hora de fer efectiva aquesta intenció.
Tot això passa en moments en què les principals companyies aèries discuteixen la localització dels centres d’operacions en les diferents zones econòmiques i comercials del món. Així, al sud d’Europa Barcelona, Madrid, Roma o Lisboa es juguen la possibilitat d’ocupar aquest espai, però l’aeroport de Barcelona resulta cada vegada menys atractiu en termes relatius. El Prat necessita la vinguda d’aquestes grans companyies per tal d’obrir-se al món sense intermediaris; no es pot centrar únicament en convertir-se en centre d’operacions d’aquelles línies de baix cost que tant sols treballen dins al continent europeu -Girona hauria de ser l’aeroport de referència d’aquest tipus de vols-.
La marxa d’Iberia no seria una desgràcia si l’aeroport del Prat fos més competitiu. Evidentment no ho podrà ser mentre bona part de les inversions i tot el poder de decisió es concentrin a Madrid –cal pensar en les milionàries inversions per a la construcció de la Terminal 4 i en el disseny radial de l’estructura aeroportuària-. Molt haurien de canviar les coses perquè el Prat no es consolidi com un aeroport regional destinat, únicament, a oferir vols de curt recorregut i a actuar de llançadora cap als aeroports intercontinentals.
