Aquests dies, arran de la vinguda al nostre país del grup que ha dut a terme llargues acampades a París per denunciar la situació dels sense sostre en particular i de l’habitatge en general, l’accés a aquest dret fonamental torna a estar sobre la taula. A mitjans de desembre el Govern català aprovava el Projecte de Llei del dret a l’habitatge, que actualment es troba en fase de tramitació parlamentària. A tot això, la sectorial nacionalista que aplega joves treballadors a casa nostra, l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, hi diu la seva.
D’entrada, es qualifica la reforma de “positiva per a les classes treballadores” però, al mateix temps, es lamenta que la mesura “es quedi amb postures cohibides i gens decidides” que, al final, “eviten atacar l’arrel del problema”. Els joves sindicalistes critiquen que les polítiques en matèria d’habitatge dutes a terme fins ara s’hagin limitat a fer pisos de protecció oficial, cosa que “si bé ha estat útil per a uns pocs afortunats, tothom està d’acord en què no han solucionat cap problema”. Malgrat la reforma, temen que les línies d’actuació continuïn en aquest sentit. La raó principal que porta l’Espai Jove a pensar-ho és que la controvertida obligatorietat de llogar pisos buits no serà tal donada “tota la sèrie de passos previs i la infinitat de terminis que s’hauran de complir”.
Per tot plegat consideren que la proposta del Govern català no és sinó un toc d’atenció “per a que els poders fàctics acceptin la resta del projecte” i per a que “els propietaris de pisos buits “utilitzin la imaginació per no fer tan flagrant l’especulació”. En definitiva, l’Espai Jove denuncia que “l’habitatge continuï sent un negoci i no un dret” i insta l’Administració a assumir-ne la gestió.
