El final de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa exigeix una reflexió a fons. Caldrà encara un temps per avaluar tot el que ha passat, però és evident que la retirada de l’oferta de compra de l’elèctrica espanyola per part de Gas Natural confirma que aquesta aposta per crear un grup energètic de gran ambició i de dimensions quasi europees ha acabat en el més estrepitós dels fracassos. Malauradament, a més, els mateixos dies que s’anunciava la retirada de l’OPA es van produir dos accidents a cases de pisos, dues explosions de gas, amb víctimes, que evidentment no tenen res a veure amb les finances però que segur que no van contribuir a reforçar la imatge pública de la companyia ni a la recuperació de la moral dels seus dirigents.
Per què no va sortir bé l’OPA? A banda del que diguin les anàlisis sobre el disseny de l’operació o sobre els aspectes financers, pot ser que un dels principals errors de Gas Natural fos confiar que les coses encara funcionaven com en el felipisme i que el suport del govern espanyol era definitiu per al triomf de l’operació. De fet, ens hauríem de remuntar a la fallida OPA del Bilbao sobre Banesto, fa vint anys, per trobar un altre cas tan clamorós de frustració dels plans governamentals.
Però els fets han demostrat que les coses ja no són com llavors i que el stablishment espanyol, blindat després de vuit anys d’Aznar, sap com impedir que una companyia controlada per la Caixa i amb la seu a Barcelona compri Endesa, prescindint de si té o no el suport del govern de Madrid, i ja no diguem de la Generalitat. Aquesta vegada, el poder dels media, de la gran patronal i dels tribunals, amb la paradoxal complicitat de Brussel·les, sí que han estat definitius.
Que Gas Natural i la Caixa –i, en definitiva, l’empresariat català– hagin après la lliçó és el més positiu que es pot esperar de tot aquest afer. Ara, quan inevitablement es plantegin nous plans de futur, segurament no tornaran a caure en els mateixos errors de l’OPA d’Endesa... tot i que no hi ha dues operacions empresarials iguals.
En tot cas, és probable que Gas Natural opti per reforçar els avantatges estratègics que manté davant dels seus competidors. A nivell espanyol, l’especialització gasista i el lideratge del mercat del gas natural. A nivell europeu, el factor mediterrani i les bones relacions amb els països proveïdors del Magreb –herència de Duran Farell–, uns actius molt valuosos en uns moments que l’estratègia de Rússia passa per fer xantatge als països del centre d’Europa utilitzant el gas siberià.
