Barcelona · Que el Conseller Delegat - José Ignacio Goirigolzarri- d'un banc -BBVA- rebi de jubilació' una pensió vitalícia de 3 milions d'euros anuals és un fet escandalós de per sí, prou simptomàtic del sistema que regeix l'economia actualment -hi hagi crisi o no. A Euskadi, però, l'afer no és preocupant tan sols des del punt de vista ètic i de desproporció;

la marxa del personatge en qüestió obre les portes a que la seu del BBVA deixi Bilbao per anar a Madrid. Goirigolzarri era, en paraules del portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, "l'últim nexe d'unió" de l'entitat amb la ciutat que l'havia fet créixer. Per Erkoreka, doncs, si "el procés de fugida del Banc cap a Madrid era alarmant fa temps", ara és quasi inevitable.

Jubilat Goirigolzarri, Francisco González, president únic de l'entitat des que el 2001 va eliminar la copresidència amb Emilio Ybarra, ja no té cap impediment per fer el trasllat cap a Madrid. Els punts d'enllaç entre el BBVA i Bilbao s'estan evaporant i, tal com diu l'alcalde de la ciutat, Iñaki Azkuna, "el BBVA fa molt de temps que va perdre la B de Bilbao".

El cert és que des del mateix govern basc, massa preocupat per desnacionalitzar Euskadi, ja es percep quina direcció poden prendre els esdeveniments. Tot i que per la portaveu de l'executiu, Idoia Mendia, "el compromís del BBVA amb el País Basc està consolidat", el portaveu econòmic del PSE, Mikel Torres, reconeix que Euskadi "ha perdut el seu únic interlocutor a l'entitat".

La preocupació de perdre una empresa cabdal per a l'economia basca és, doncs, molt alta. Un hipotètic trasllat de la seu a Madrid implicaria que la recaptació d'impostos de la Diputació de Biscaia rebria una estocada que la deixaria greument ferida. Tot plegat, perquè no podria aplicar l'impost de societats -que té a Biscaia un tipus del 28%- sobre els beneficis del BBVA, que l'any passat van arribar als 5.020 milions d'euros. Quasi res.