Es comença a detectar un actitud reveladora en bancs, caixes i altres empreses poderoses respecte a la participació accionarial en immobiliàries. Vèiem, fa poc, com La Caixa avisava que es desprendria de la seva part de Colonial i just fa uns dies la Mútua Madrilenya manifestava la voluntat de seguir els passos de La Caixa pel que f

Es comença a detectar un actitud reveladora en bancs, caixes i altres empreses poderoses respecte a la participació accionarial en immobiliàries. Vèiem, fa poc, com La Caixa avisava que es desprendria de la seva part de Colonial i just fa uns dies la Mútua Madrilenya manifestava la voluntat de seguir els passos de La Caixa pel que fa a la venta de tota la participació invertida en aquesta empresa. En efecte, Immobiliària Colonial perdrà a dos socis que posseeixen conjuntament el 50% de la companyia.

Tot això indica que la percepció generalitzada entre financers és que el  temps de bonança del mercat immobiliari a Catalunya ha arribat a la seva fi. Les últimes pujades de tipus d’interès auguren una ralentització del crèdit hipotecari i, en conseqüència, un fre a la demanda d’habitatges. Per tant, és raonable pensar que el preu dels habitatges deixarà de créixer exponencialment per a fer-ho de forma desaccelerada. És oportú manifestar que tants anys de fort creixement de la demanda d’habitatges fa pensar en una certa desacceleració natural d’aquesta, i sembla que podem començar a entreveure l’arribada d’aquesta situació.

Tothom percep que el preu actual de l’habitatge és molt elevat tenint en compte els salaris mitjos de la població, i que una desacceleració del creixement dels preus és molt important, però cal dir que un augment d’un punt dels tipus d’interès mitjos de les hipoteques es traslladarà en una pujada del 17% de la quota hipotecària en aquelles famílies que hagin firmat els seus préstecs al 2005. Això vol dir que ens podem trobar en la situació que molta gent tingui vertaderes dificultats per a pagar la quota mensual. Si una desacceleració en l’augment de preus de l’habitatge va acompanyat d’un increment important del tipus de interès, hom es pot trobar que el que havia de pagar de més (en termes reals) per la compra d’una casa es compensi amb el que havia de pagar de menys en concepte d’interessos. Queda clar, doncs, que pujar els tipus no ha de ser la única política per tal d’afrontar el problema i confiar en la desacceleració natural de la demanda és força arriscat. En efecte, s’han de posar sobre la taula instruments que permetin frenar l’especulació immobiliària i castigar severament aquells propietaris que disposen de pisos inutilitzats. La demanda per especulació és força elevada i pressiona els preus a l’alça. L’existència de milers de pisos buits redueix la oferta potencial i genera inflació en el sector.