Movistar ha engegat una nova campanya de publicitat i de captació de nous clients. Fins aquí res semblaria innovador, no? Bé, doncs, resulta que Movistar en un atac sobtat de cosmopolitanisme ha passat del monolingüisme publicitari al bilingüisme, moltes vegades rebutjat per les elevades despeses que representa. Alguns direu que ja era hora. Però resulta que la segona llengua escollida per la companyia de telèfons mòbils per expressar-se a Barcelona, a part de l'invencible i ‘discriminat' castellà, és l'àrab. D'aquesta manera, si es passeja per Barcelona, el ciutadà veurà en els cartells publicitaris del metro de la ciutat que el català continua absent de la publicitat, com a mínim, de Movistar. Un exemple més de quina és la consideració cap a la situació lingüística del català, llengua pròpia a Catalunya que manté bona part de l'empresariat espanyol.