Barcelona · L'Estatut català aprovat al Parlament de Catalunya l'any 2005 va incloure un article, el 206.5, amb el qual es pretenia blindar el conegut principi d'ordinalitat. Aquest principi havia de permetre que l'Estat central garantís l'aplicació dels mecanismes d'anivellament per no alterar en cap cas la posició de Catalunya


en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes. Però, segons un document intern a què ha tingut accés Avui.cat, la Generalitat ha admès la vulnerabilitat d'aquest principi, teòricament protegit per l'Estatut.

El document, amb el títol de "Algunes reflexions i estimacions sobre l'ordinalitat en el nou model de finançament autonòmic" apunta a un possible incompliment, que no necessàriament comportaria una il·legalitat per part del govern del PSOE: "L'Estatut va intentar establir una garantia per a la correcció d'aquest efecte en el seu article 206.5, amb un redactat tècnicament correcte però d'una complexitat interpretativa i operativa tan elevades que facilita molt el seu incompliment".

L'aportació econòmica extra respecte el model vigent és, en aquest cas, la xifra que cal acotar per decidir si el principi d'ordinalitat s'acompleix o no. Segons els càlculs de la Generalitat, només a partir de l'aportació de 14.000 milions addicionals podria començar a protegir-se el principi d'ordinalitat, una xifra que queda lluny dels 8.000 milions d'euros que va proposar la ministra Salgado.

Aquesta és, però, una situació que sembla repetir-se al llarg de la història, ja que Catalunya arrossega un fort biaix entre les seves capacitats tributàries i la percepció de recursos: recapta molt més que no pas reben els seus ciutadans. Ocupa la tercera posició en el rànquing de recaptació d'impostos, 24,58 punts per sobre de la mitjana de les comunitats de règim comú i, per contra, cau a la desena posició (3,76 punts) pel que fa als diners que rep pel finançament autonòmic.