Barcelona · El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Borja de Riquer, ha parlat clar a una entrevista a El Punt AVUI on hi ha denunciat que a dia d'avui a l'Estat "continua sent impossible que un catalanista pugui ser president del govern espanyol, sobretot perquè s'ha arribat a un nivell tan alt d'intoxicació de la qüestió identitària, que hi ha una actitud per part dels partits polítics espanyols totalment reticent al que soni a catalanisme".

"Si l'any 1986 va fracassar l'operació Roca, a hores d'ara encara seria pitjor. Està bastant descartada la participació catalana en la política espanyola" ha continuat explicant. A la mateixa entrevista el catedràtic ha desinflat el globus del federalisme: "El plantejament que en certs moments va fer el socialisme espanyol d'una Espanya plural plurinacional no se'l van creure i, per tant, no el varen practicar. Avui encara menys. Pel que es veu en les reaccions dels barons del PSOE, això no els interessa ni al balear, ni al valencià ni a l'aragonès; i no parlem dels extremenys i els andalusos".
¿Com és que Ausiàs March, el poeta hispànic més important del segle XV, no és estudiat fora de Catalunya i del País Valencià?"
L'entrevistat també ha lamentat el poc caràcter plural de l'Estat: "En tot el procés de la transició cap aquí no hi ha hagut cap interès oficial, manés qui manés, per creure seriosament a apostar per un país plurinacional. ¿Com és que un poeta com Ausiàs March, el poeta hispànic més important del segle XV, no és estudiat pels nois de fora de Catalunya i del País Valencià? És una actitud de menyspreu". Riquer ha lamentat també que una anècdota així no es podria fer en sentit contrari: "Un menyspreu a Cervantes el considerarien una ofensa inacceptable, i en canvi han menyspreat la literatura catalana sempre. Hi ha més càtedres de català a les universitat alemanyes i italianes que a Espanya. És significatiu."

Finalment, Borja de Riquer ha estat taxatiu: "no hi haurà encaix, ho veig difícil, perquè és una cosa que porten profundament arrelada en la ideologia del moll de l'os de l'espanyolisme.  Els espanyols només ens accepten la subordinació sent ells els que manen. Fa uns dies, un empresari madrileny els va dir a uns empresaris catalans que li plantejaven el tema: "Muy bien, pero el solar es nuestro." Aquesta concepció que ells són els amos del ranxo fa que et puguin deixar pasturar sempre que ells ho vulguin".