Malgrat el recent cessament del jesuïta Juan Masià de la seva Càtedra de Bioètica per pressions directes del Vaticà, els religiosos continuen gaudint d’una certa autonomia i, per tant, d’un marge de llibertat superior. A Catalunya, la Unió de Religiosos de Catalunya ha adoptat  una postura molt més oberta i compromesa que la jerarquia Malgrat el recent cessament del jesuïta Juan Masià de la seva Càtedra de Bioètica per pressions directes del Vaticà, els religiosos continuen gaudint d’una certa autonomia i, per tant, d’un marge de llibertat superior. A Catalunya, la Unió de Religiosos de Catalunya ha adoptat  una postura molt més oberta i compromesa que la jerarquia en determinats moments, com ara arran de conflictes disciplinars amb teòlegs, el relleu de bisbes catalans i el rebuig a la línia d’alguns programes de la COPE. Aquesta setmana l’abat de Poblet, Josep Alegre, ha concedit una llarga entrevista al diari El Punt en què ha dit coses força interessants. Així, segons Alegre “hi ha polítics que fomenten la crispació i fer-ho és fomentar els enfrontaments i la distància entre els pobles”. I també ha posat en relleu la contradicció que suposa que “a la manifestació contra els matrimonis homosexuals hi va haver una dotzena de bisbes” i que en canvi “a la que es va fer contra la pobresa només un”. En aquest mateix sentit, el president de la Conferència Espanyola de Religiosos, el mercedari Alejandro Fernández, no es mossegava la llengua en unes altres declaracions i s’afegia a totes les veus que, des de l’interior de l’Església, rebutgen l’actual crispació política. I encara va anar més lluny quan va expressar ben clarament la seva crítica al fet que la cúpula de l’Església espanyola donés suport a la manifestació contra la LOE: “L’Església no s’ha de posar al davant (...) Per damunt de tot, hem d’evitar la crispació, s’han d’esgotar tots els canals de diàleg”.