A l’empresa privada ja serien al carrer. En un partit polític o sindicat ja s’hagués convocat un congrés extraordinari, en el decurs del qual els dirigents presentarien la seva dimissió irrevocable. Qualsevol entitat cultural o esportiva que hagués perdut una quarta part dels seus socis canviaria immediatament els seus directius. En canvi, a l’E A l’empresa privada ja serien al carrer. En un partit polític o sindicat ja s’hagués convocat un congrés extraordinari, en el decurs del qual els dirigents presentarien la seva dimissió irrevocable. Qualsevol entitat cultural o esportiva que hagués perdut una quarta part dels seus socis canviaria immediatament els seus directius. En canvi, a l’Església ningú no es dóna per alludit. Aquesta setmana s’ha fet públic el prestigiós Informe sobre la joventut que anualment duu a terme la Fundació Santa Maria, una radiografia de la realitat del jovent a l’Estat espanyol, en especial dels seus valors i de la vivència del fet religiós. Els resultats són, ras i curt, demolidors: en deu anys els joves que s’autodefineixen com a catòlics han passat del 77% al 49%, és a dir més d’un 25% menys. En el seu conjunt, l’Església és la institució que genera més desconfiança entre els joves. I la meitat admeten que no els ha servit de res les classes de l’assignatura de religió. Pitjor impossible. L’enfonsament és clamorós. Els culpables del fracàs general tenen noms i cognoms: els líders de l’Església espanyola que l’han dirigida els darrers deu anys, encapçalats per Rouco i Cañizares. La seva línia involucionista i retrògrada, com era de preveure, ha provocat un distanciament cada cop més visible entre la societat i l’Església. Una desafecció que en cap cas es pot atribuir al nacionalilsme català o basc, tal com perversament han anat repetint els darrers anys els principals actors de la caverna mediàtica eclesial, perquè a tot l’Estat espanyol es produeix el mateix fenomen. Desgraciadament, el mal que han fet i fan els Rouco, Cañizares, Carles, García Gasco, Reig, Martínez Camino, Gea i molts d’altres ha estat enorme. Fins i tot l’editorial d’ahir del diari ABC titulat “Allunyament de l’Església i de la religió” reconeixia obertament la situació. En qualsevol cas, davant de l’evidència, sempre han optat per negar la realitat i viure contents i enganyats. Arran de la visita de Joan Pau II a Madrid van mobilitzar tots els collegis religiosos i van omplir Cuatro Vientos d’adolescents i joves en una missa multitudinària. Després, tots ells van desaparèixer i les esglésies van continuar igual de buides de joves. Ara tornaran a fer el mateix a València, perquè així podran perpetuar l’engany i la subsistència d’un règim que cada vegada s’assembla més a la gerontocràcia soviètica.
