No hi ha cap mena de dubte que això de matar a la gent que va a la feina de manera indiscriminada és un acte de terrorisme. La matança de la Índia (190 morts i més de sis-cents ferits) és un atac que recorda els de Madrid i Londres, efectuats per fanàtics islamistes. I aquesta actuació serveix per recordar que la guerra dels extremistes islam No hi ha cap mena de dubte que això de matar a la gent que va a la feina de manera indiscriminada és un acte de terrorisme. La matança de la Índia (190 morts i més de sis-cents ferits) és un atac que recorda els de Madrid i Londres, efectuats per fanàtics islamistes. I aquesta actuació serveix per recordar que la guerra dels extremistes islamistes no és sols contra els occidentals sinó contra els “infidels” de tot el món. I tant “infidels” són els occidentals que ocupen l’Afganistan i l’Iraq com els russos que ocupen Txetxènia, com els hinduistes, com els xinesos que reprimeixen a les seves minories com la musulmana uigur, al Turquestàn xinès. El dels extremistes és un combat universal que tot i tenir com a objectiu central el món occidental no menysprea cap ocasió per atacar els seus altres enemics. No oblidem que Al Qaeda va sorgir per fer fora de les terres de l’Islam als nord-americans que s’havien installat amb les seves bases militars a l’Aràbia Saudita i que es va fer forta amb les seves bases a l’Afganistan després d’haver estat expulsats els russos ocupants. La Índia ocupa una part de la regió del Caixmir, majoritàriament poblada per musulmans, territori que des de fa anys és escenari d'una guerra de guerrilles en què diversos grups islamistes lluiten contra les tropes índies. Afganistan, Iraq, Txetxènia, Caixmir i un llarg etcètera de llocs menys coneguts són escenaris del combat universal contra els “infidels” als qui, en primer lloc, cal fer fora de les terres de l’Islam (recordi’s que Al Qaeda en alguna ocasió ha reivindicat la recuperació d’Andalusia). La manera d’operar, diverses explosions simultànies, és típica dels grups terroristes islamistes. El seu enemic són tots els no musulmans (i en el cas de l’Iraq els herètics xiites). No tenen fronteres. La seva ideologia és definida per determinats sectors intellectuals com l’islamofeixisme o feixisme islàmic, és a dir, com una barreja de mentalitat totalitària amb una determinada religió. Els qui atribueixen l’arrel de tots els mals al nacionalisme haurien de donar-se compte que aquesta plaga universal que és el terrorisme sense fronteres està basada en una ideologia religiosa de caràcter global que supera les identitats nacionals, és a dir, que el que determina la identitat d’aquests individus és la creença religiosa més que no pas el seu sentiment nacional.